Ella va dir ben bé com em sentia jo, però ho sentia ella. Els dies de meu baixon també hi són. I duren i perduren. També he sentit un nos a la gola que m'oprimeix, l'estómac com si cremés per dins, ganes de plorar i de fer mil més. Sí. També ho he sentit, i sé que ho sentiré tot sovint. De fet, abans que ho escrivís ella jo ja sentia totes aquestes coses.Quan ho vaig veure vaig pensar que m'havia llegit la ment de com em sentia. És insuportable quan sents això, però també ho és quan no sents res...
Només veig que fotos de la teva parella enviant-te indirectes molt directes, i la meva antiga "amiga" comentant. Antiga, doncs perquè per ella no existeixo.
I sabeu què? Que em sento la més tonta de totes, de fet ho sóc. Per deixar que la noia que m'agradi em faci sentir malament, perquè la tinc bloquejada del whats, però quan a ella li sembla em parla per altres llocs. Em fa mal. Ella sap manipular a la gent i si llegeix això encara m'odiarà més?
De fet una part és culpa meva, ja que crec que alguns cops he sigut jo que l'he buscat per parlar, perquè a veure jo l'estimo com a amiga i com a algo més. Però el fet és que a ella no li agrado, i no dic que ho faci sense voler, o no, però me'n fa de mal...
De fet va ser culpa meva per obrir-la abans de que estès bé.
I per altre banda hi ha el meu pare... i el meu germà i en fi. Me mare.
Són una desgràcia.
I el menjar no ens despistem perquè no paro de tenir gana, estic lluitant contra què menjo? Les ganes de menjar fins a rebentar que no puc parar. I lo gorda que m'estic posant.😐
Ah i necessito treball d'una vegada. Però jo no tinc les forces suficients per treballar... perquè em fa una por total.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada