Només tinc ganes de plorar, de plorar, de menjar porcaries i no parar, ofegar-me de tant menjar i que faci mal de tant fer-ho, però tot i així no poder parar. Perquè adoro el menjar i el mateix temps l'odio, perquè el menjar és l'únic aliat meu que em crida i em demana que me'l mengi...Oh, l'odio... i seguir, però vomitant i vomitar fins a treure sang i caure a terra de tant vomitar, podrint-me, morint-me de fàstic, perquè tant faig fàstic menjant com vomitant. Morir-me de gana fins als ossos, oh desitjo estar als ossos. Tenen que veure que puc arribar aquí. Tinc que sentir-me bé. Estic farta. Com sempre dic estic farta... però sembla que no pugui, que mai arribi a estar tant malament com aquí dic.
No és que vulgui estar malament, la veritat. Només vull estar bé i d'aquesta manera, com estic ara no ho estic, no ho estic.
Tallar-me fins a morir o quasi morir, que no pari de sortir sang i així veure'm una mica més viva i més morta a la vegada.
I agafar unes
pastilles i dormir profundament per sempre més i
així descansar en pau.
Me les prendria totes i encara tot i així no seria suficient. No. Mai és suficient.
