Molt bones bones bones! :D
Estic super accelerada de adrenalina, que acabo d'arribar de la coral!!! Sempre, cada dijous quan torno de la coral estic així!!! Està clar que anar allà em posa de bon humor, i la nit de dijous ja podeu imaginar no dormo.
Quan torno d'allà sóc feliç, en aquells moments... però alhora em poso trista allà... perquè? doncs perquè em sento malament 1. Perquè crec que em miren perquè se'm veuen uns pits enormes... i perquè la meva cara és molt lletja... 2. Em fa vergonya cantar i crec que ho faig fatal... i 3. perquè vull parlar més i els vull demostrar com els admiro i tot, però no tinc el valor suficient.. i ells a vegades crec que fan alguna cosa junts i a mi m'agradaria...., llavors per aquests motius em fa posar molt trista...
Igual em passa al lloc on faig les pràctiques, gairebé just lo mateix, i lo mateix a classe...
Ara mateix em costarà molt de dormir...., i també estic malament pel menjar, només penso amb el menjar i bueno... Però no passa res! En aquests moments estic molt contenta!! però en part trista per lo altre que he dit que em fa sentir malament. (els 3 punts).
Bona niiiit!!! :) ... aquí us deixo a 31º mirant el final d'una peli "algo más que un jefe", que per cert crec que me la baixaré. Intentaré anar a dormir, ja que demà m'he de llevar a les 8...
Crits silenciosos
23 , Contradiccions. TLP.Ansietat.My"happy"life. Sfp
dijous, 12 de juny del 2014
dimecres, 11 de juny del 2014
farta de tanta SOLEDAT
Dimarts, ahir:
Ho sé. Sóc massa dura amb la meva família... ho sé perquè avui m'he passat amb me mare..., però el meu pare s'ha passat amb mi... i és una cadena que no s'acaba mai ni mai més..
Ara estic al terrat de casa meva, amb la lluna aquesta que es veu que he posat la foto, una lluna molt maca.
Avui ha estat un dia molt aburrit, però no tan com el cap de setmana aquest, aquest que el dissabte em va passar allò... va ser una bona merda... i lo pitjor, no d'allò, sinó del cap de setmana.... és que de moment m'esperen dues setmanes així..., començant per avui!... i l'agost tot el mes d'agost serà així...., diumenge vaig estar mirant pelis i sinó a l'ordinador i sinó a caminar... tot el dia sola a casa..., doncs les pròximes dues setmanes, seran així..., i a les tardes dormiria tota la tarda... en canvi a les nits no hi ha manera..., clar com m'aburreixo em poso estirada al meu llit i estic tranquil·la i dormiria..., però després encara dormiré menys de nit...
Que trist no? No saber què fer a la meva edat... vaia tela...
I estar amb la meva família em sol posar de mal humor... No sé què faré de veritat... Ai ara em sento malament perquè he fet fora la meva mare del terrat, però és que sinó m'aniria mirant i també em posaria nerviosa....
Ara aniré a veure "sin identidad".
Avui:
NO PUC MÉS, estar sola em mata.
........................................i jo què faré aquesta setmana? ahir ja va marxar la meva amiga que viu a casa meva, i no sé que faré..., si aquest cap de setmana ha estat una merda, tot el dia a casa, que em feia mal de cap de tan ordinador i tv...
Digueu-me coses a fer...., perquè com sigui tot l'estiu menys el juliol així jo em moriré d'aburriment.... i de calor..., estic a 31º!!!..... i tot el dia estic a l'estudi (3a planta de casa meva) amb el ventilador morint de calor, aburriment...., farta d'estar a l'ordinador..., farta de veure la tele... i farta de sentir-me sola.........................................
M'aburreixo es nota, no
El pròxim dia intentaré no fer-me pesada...
dilluns, 9 de juny del 2014
La vida és caure, aixecar-se i superar-se
... i si tornes a caure et tornes aixecar, però mai t'has de rendir, i si caus amb la mateixa pedra, doncs t'has d'aixecar igual... i aprendre'n i no tornar a caure amb lo mateix...
Encara penso amb lo que va passar el cap de setmana..., però ja se'm passarà...
El dissabte, quan vaig acabar de publicar, vaig tornar al llit i m'hi vaig estar tot el matí fins a les 3 de la tarda...sense fer res... A la tarda vaig mirar una pel·lícula i vaig estar per internet i el vespre vaig anar a caminar sola i em vaig estar uns 20 minuts veient el paisatge... i pensant..., després vaig tornar a mirar una peli la d'antena3, que ja vaig veure un altre cop (porqué lo digo yo).
Tot i que a vegades pots explicar algú com et sents, o a vegades no pots, però tens un blog o un diari on si pots, però no sempre pots explicar-ho totalment com et sents.... perquè encara que ho fessis hi han coses que no entendran si no ho estàs passant i sentint... Perquè ningú sap com em sento quan cada dia hi han crits a casa teva, quan penses que la teva família és una merda, que estimes la família, però no és com voldries que fos..., que desitgeries haver nascut en una altre família..., però a pesar de tot són la teva família... i tu no la tries, i en realitat s'estimen..., però costa d'estar amb ells..., i no hi ha manera de demostral-si. No s'enten això..., no se sap ni se sabrà com es sent un que cada dia hi hagi crits a casa seva..., i sentir-te farta d'això... que porta anys durant...., que el teu germà es fiqui amb tu sempre, que se'n rigui de tu, però això realment no és el que més em preocupa. Tampoc se sap què es sent quan un se sent sol. Així em sento jo, em sento sola. Sento que no sempre compten amb mi. Sento que no sóc una bona amiga i que no serveixo per a res. Tampoc sóc una bona filla.Tampoc es pot entendre com se sent algú que sap que no s'està bé a casa, i que ni ells ni tu estàs bé..., i que és on tens que passar més temps...., i que no estàs bé, "però no tens res millor que fer"...
Necessito marxar de casa un temps, és lo que sempre he necessitat, i per fi aquest estiu estaré un temps fora de casa... per fi...
dissabte, 7 de juny del 2014
ODIO LA MEVA FAMÍLIA
Puta desgraciada... si llegeixes això ves a la merda i si ho veus fota't, perquè no us estimo gens gens gens ni mica... em foteu pena i us odio...
Estic molt enrabiada molt...., vaig canviar la foto de perfil del facebook, i total vaig posar una foto que normalment jo no posaria, m'ho vaig repensar molt, i no n'estava gens segura, de fet li vaig dir a la meva amiga a veure si li semblava bé i el principi va dir que semblava una altre cosa, però el final va dir que sí que estava bé.... jo ja no estava segura de posar-la, però és una de les quines vaig quedar més o menys bé...., i total hi ha gent que penja fotos pitjors..., o més provocatives o diga-li com vulguis..., de fet jo no ensenyava pas res, lo únic que estava assentada amb una cadira i amb les cames obertes...., o sigui que en part potser tenen raó..., però jo li vaig fer cas a la meva amiga, perquè les meves accions, depenen de la segona opinió, que no sigui meva, i acabo fent cas si em convencen..., o no sé em va semblar que tampoc semblava tan provocativa...
Ara estic super preocupada, per si tenen raó lo que m'han dit..., però me mare no tenia dret... la odio...
i com el meu germà ho fa tot davant de me mare..., estava al facebook, i me mare ha vist la meva foto... i a més hi havia un text molt personal meu, que jo no volia que veiés me mare... i per suposat ho ha llegit.., i ja sé que és internet i pensareu, si no vols que ho llegeixi perquè ho publiques?, doncs perquè tenia ganes de posar el text, però ella en concret no vull que ho faci.., i si llegeix tot lo que penjo aquí i tot això doncs és com si m'estès traint i totes aquestes coses, perquè això no es fa, és com si llegís el meu diari personal..., que ho faci algú que no em coneix doncs més igual, però ella NO la odio... a veure us agradaria a vosaltres que si escrivíssiu un diari secret us el llegiu la vostre mare? no oi?.... doncs si ho estàs llegint pensa si voldria que jo llegís el teu diari secret, o te mare....?
Ara no sé que fer de veritat.. no sé si eliminar la foto o no..., perquè jo ja no sabia si penjar-la... joder, però n'hi ha per tan? jo crec que no n'hi ha per tan..
Doncs la cosa ha anat així.... he baixat a la cuina, i ella em diu tope seria: i la foto que has penjat? i jo: m'he quedat parada i dic: he canviat la foto de perfil, i em diu : saps que amb aquella foto estas demanant follar? i m'ha dit que semblava una puta. M'ha fet molta ràbia que em digués això, a més ella que no li explico res, i no suporto parlar d'aquestes coses amb ella, la odio la odio, i estic plorant de rabia... i ara mateix tinc ganes de destrossar-ho tot...., i a més no era la meva intenció.... Total que la meva reacció no ha estat gens bona, he fet com una nena petita..., he tirat tota la llet que tenia a la tassa pel terra. Ella m'ha dit no sé què i jo l'he començat a picar. Després ella m'ha picat a mi també i m'ha acabat picant amb l'escombra. La odio tan. Ara si que mai més li tornaré a parlar com abans...
De veritat sento molta ràbia i no sé que fer....Ho sento per això, només sóc així amb ells...., però és que no puc.....
PD: NO SÉ SI ESTIC FENT BÉ EN PENJAR AIXÒ (el text)......però....aquí està...
divendres, 6 de juny del 2014
Dia
Hola de nou gent :D
Avui ja fa una setmana i un dia que estic fent les pràctiquees!!!! i us he de dir que m'he enamorat d'uns quants nens!! són una preciositat!!!!
Avui m'han anat molt bé les pràctiques, més o menys, comparat amb els altres dies... sabeu què em passa? que tinc tanta vergonya... que no els parlo, no els dic res... però avui sí!!! i jo crec que ha sigut perquè a partir d'ahir a la tarda em va anar molt bé el dia. És a dir, que vagi bé o no les pràctiques, i la meva vergonya i tot això, en part depèn del meu estat d'ànim i les meves paranoies, suposo....
Què vaig fer ahir perquè m'anés bé el dia? doncs mireu, com jo ja no tinc classes, ja he acabat, i la meva amiga que viu a casa meva més o menys, ahir no va anar-hi, doncs vam anar a fer fotos per renovar la foto de perfil de facebook i aquestes coses..., i a partir de llavors, em vaig anar animant, perquè recordeu que estava desmotivada? doncs em va animar això... i m'ho vaig passar molt bé! i a més després vaig anar a la coral, i va estar molt bé també ahir, i estaven molt de la conya, i sabeu què? vaig cantar més fort!! Però hi ha moments que tinc com por a cagar-la o que canti malament... i llavors com em faig "petita" sabeu a què em refereixo?
Ah i quan vaig arribar de la coral, vaig arribar cantant i allò que vaig a l'estudi cantant, i resulta que la meva amiga estava parlant amb un noi, un amic seu per la cam... jajajajajajajajajaj, i resulta que em va sentir... quina vergonya vaig passar..! Però sabeu què em va dir? que cantava bé! Tot i que què havia de dir no?XD
També aquests dies estava mal perquè començo a pensar que no serveixo per educar a nens, ni cuidar-los ni cap cosa, però és que no serveixo per a res penso..., però després el dia que estic millor, o no tinc tanta vergonya doncs va molt millor! i tots els nens venen amb mi!!!
lo únic que crec que les mestres han vist les cicatrius que tinc..., i no deu fer gaire bona impressió..
i a més estic que no aguanto els meus pares....., perquè m'estan mirant constantment i em posen nerviosa, ja sé que m'ho he buscat..., però joder que no em mirin.... ja no sé com posar-me perquè no em mirin les cicatrius, en el fons no és pas tan ni res....
I avui m'he llevat a les 7:30 per fer l'anàlisi de sang, i em sento el braç com adormit, ah i m'han deixat un morat... a veure què em diran de l'anàlisi...
Avui tornarem a fer fotos! Tot i que la majoria no serveixen jeje
Estava més o menys més animada..., però m'he desanimat una mica, perquè...., amb una de les meves millors amigues, la que viu a casa no l'altre, doncs fa molt que no quedem, i l'altre dia li vaig dir per quedar i em va dir que durant dues setmanes no podia quedar perquè està plena d'exàmens.., però aquest cap de setmana és festa a un poble del costat del meu, i crec que hi anirà...., o sigui que em sento malament per això...., tot i que ja estic acostumada que sempre ho fa això...., o sigui que jo em quedaré tot el cap de setmana a casa segurament, com per variar i tot serà una merda... i la gent del meu poble la majoria sortirà avui, demà...., això em posa una mica.... trista...
Però és lo que hi ha...
PD: la foto no si adiu amb el que poso, però INUYASHA va marcar molt durant la meva infància i adolescència :D
Avui ja fa una setmana i un dia que estic fent les pràctiquees!!!! i us he de dir que m'he enamorat d'uns quants nens!! són una preciositat!!!!
Avui m'han anat molt bé les pràctiques, més o menys, comparat amb els altres dies... sabeu què em passa? que tinc tanta vergonya... que no els parlo, no els dic res... però avui sí!!! i jo crec que ha sigut perquè a partir d'ahir a la tarda em va anar molt bé el dia. És a dir, que vagi bé o no les pràctiques, i la meva vergonya i tot això, en part depèn del meu estat d'ànim i les meves paranoies, suposo....Què vaig fer ahir perquè m'anés bé el dia? doncs mireu, com jo ja no tinc classes, ja he acabat, i la meva amiga que viu a casa meva més o menys, ahir no va anar-hi, doncs vam anar a fer fotos per renovar la foto de perfil de facebook i aquestes coses..., i a partir de llavors, em vaig anar animant, perquè recordeu que estava desmotivada? doncs em va animar això... i m'ho vaig passar molt bé! i a més després vaig anar a la coral, i va estar molt bé també ahir, i estaven molt de la conya, i sabeu què? vaig cantar més fort!! Però hi ha moments que tinc com por a cagar-la o que canti malament... i llavors com em faig "petita" sabeu a què em refereixo?
Ah i quan vaig arribar de la coral, vaig arribar cantant i allò que vaig a l'estudi cantant, i resulta que la meva amiga estava parlant amb un noi, un amic seu per la cam... jajajajajajajajajaj, i resulta que em va sentir... quina vergonya vaig passar..! Però sabeu què em va dir? que cantava bé! Tot i que què havia de dir no?XD
També aquests dies estava mal perquè començo a pensar que no serveixo per educar a nens, ni cuidar-los ni cap cosa, però és que no serveixo per a res penso..., però després el dia que estic millor, o no tinc tanta vergonya doncs va molt millor! i tots els nens venen amb mi!!!
lo únic que crec que les mestres han vist les cicatrius que tinc..., i no deu fer gaire bona impressió..
i a més estic que no aguanto els meus pares....., perquè m'estan mirant constantment i em posen nerviosa, ja sé que m'ho he buscat..., però joder que no em mirin.... ja no sé com posar-me perquè no em mirin les cicatrius, en el fons no és pas tan ni res....
I avui m'he llevat a les 7:30 per fer l'anàlisi de sang, i em sento el braç com adormit, ah i m'han deixat un morat... a veure què em diran de l'anàlisi...
Avui tornarem a fer fotos! Tot i que la majoria no serveixen jeje
Estava més o menys més animada..., però m'he desanimat una mica, perquè...., amb una de les meves millors amigues, la que viu a casa no l'altre, doncs fa molt que no quedem, i l'altre dia li vaig dir per quedar i em va dir que durant dues setmanes no podia quedar perquè està plena d'exàmens.., però aquest cap de setmana és festa a un poble del costat del meu, i crec que hi anirà...., o sigui que em sento malament per això...., tot i que ja estic acostumada que sempre ho fa això...., o sigui que jo em quedaré tot el cap de setmana a casa segurament, com per variar i tot serà una merda... i la gent del meu poble la majoria sortirà avui, demà...., això em posa una mica.... trista...
Però és lo que hi ha...
PD: la foto no si adiu amb el que poso, però INUYASHA va marcar molt durant la meva infància i adolescència :D
dimecres, 4 de juny del 2014
Aburrida
https://www.youtube.com/watch?v=1S_93CJwPGo
Acabo de dinar i buf no suporto veure'ls, els meus pares em refereixo. Fan fàstic quan mengen. Bueno el meu pare. No para de menjar. I jo amb la gana que tinc i m'estic de menjar lo que realment menjaria.
A més de postres han portat galetes amb xocolata, i "palmeritas" i buf buf jo m'estava morint de deler... i continuo tenint una gana a diari... que no suporto tanta gana. He resistit i he menjat la fruita!
Ja tinc les notes dels últims exàmens que vaig fer... i no em van anar molt bé que diguem...., però estic aprovada de tot!
Crec que no sóc bona per res, de veritat. No serveixo per aquesta feina, ni una altre. Cap. No hi ha res.
Últimament no estic ni trista ni contenta ni res. Estic una mica desmotivada. Passa el temps i no estic contenta amb la vida que tinc. Però no puc fer més de lo que faig. Mentida... sempre es pot fer més del que es fa, es diu..., però no sé ja ho intento... perquè passa la vida tan ràpid? Deixa d'anar ràpid. Bueno... pensareu que pari de queixar-me, no? xD
Ah i... el dia que no podia dormir no vaig dormir res..., i continuo amb insomni...
Acabeu de passar un bon dia :)
diumenge, 1 de juny del 2014
Una noia que necessita amor...
Primer de tot dir-vos que són les 3:11 de la matinada de dilluns 2 de juliol... no puc dormir... i tinc una gana que flipes..., he begut un got de llet amb dos galetes, però tinc una gana que flipes... però no vull menjar més............... i tinc una pressió al cor insuportable... i demà, no perdó avui a les 8 m'he de llevar... per les pràctiques!!!
"Los Seductores". Així es deia la pel·lícula que vaig veure ahir a la nit al divinity (fa unes hores).
Una pel·lícula d'amor... m'ha encantat... jo vull sentir això... jo em vull sentir així... jo em vull sentir enamorada. Mai me n'he enamorat... em sento tan sola... només he estat colada d'un imbecil durant 5 o 7 anys ("oblidant-lo" a temporades), ell un any més, "amor a primera vista" dels 12 anys. No vaig parlar amb ell, tot i que els últimes 3 anys hem parlat algun cop. L'estiu passat vaig dir-li el que sentia per ell, però tajada... Tot i que ell ja ho sabia. És un imbecil de veritat. No sé com encara puc pensar amb ell... perquè és així eh... penso amb ell... de fet encara a vegades hi somio. Mai ha passat res. Jo crec que m'atreia i ja em vaig imaginar la seva personalitat. Sóc tonta i imbecil. Tinc clar que sempre serà el meu amor platònic. Sempre em passa igual em sembla que l'he oblidat, passo mesos sense veure'l i pam quan el veig...
És el noi que m'ha atret més fins ara. Ah, no, ara n'hi ha un altre.
Però també és impossible... m'agrada els impossibles.... ell té gairebé 20 anys més que jo... i l'estiu passat també m'hi vaig llençar, tot i que em va dir que no per l'edat (si, l'estiu passat, m'agraden 2 alhora, però el 1r ja sé que és impossible).
Sabeu, el 2n és molt simpàtic i és l'únic noi que parlo amb ell, mai he tingut amics masculins, i ell és amb el que em porto millor, tot i que a l'any ens veiem molt poc... i no us penseu que ens portem molt bé... però és el quin millor, imagineu-vos que desastre sóc...
M'encanta ell de veritat, és molt simpàtic, em fa riure i m'hi sento molt bé, però ell és així amb totes, i a més és guapo... ja me'n puc anar oblidant també...vint anys són massa.... només espero que no trigui 5 anys més a trobar un altre noi que m'agradi... i a veure si el proper noi li agrado jo.... x cert, això no vol dir que no hagi tingut els meus lios....
Però sento una gran buidor al meu cor i un gran neguit...
En fi.... avui faré l'últim examen i ja començaré l'estiu per mi!! i vosaltres? Tot i que no sé si és bo o dolent... què faré? si aquest finde ja ha sigut una merda, com serà cada dia de festa? sort que el juliol el tindré ocupat.
PD: quin llibre em recomaneu? estic apunt d'acabar-me l'actual.
M'estic morint de calor... 25º a l'estudi de casa meva... i són les 3:25... a veure si podré dormir... i a més la gana... i fa poc he sentit els basureros xD
"Los Seductores". Així es deia la pel·lícula que vaig veure ahir a la nit al divinity (fa unes hores).
Una pel·lícula d'amor... m'ha encantat... jo vull sentir això... jo em vull sentir així... jo em vull sentir enamorada. Mai me n'he enamorat... em sento tan sola... només he estat colada d'un imbecil durant 5 o 7 anys ("oblidant-lo" a temporades), ell un any més, "amor a primera vista" dels 12 anys. No vaig parlar amb ell, tot i que els últimes 3 anys hem parlat algun cop. L'estiu passat vaig dir-li el que sentia per ell, però tajada... Tot i que ell ja ho sabia. És un imbecil de veritat. No sé com encara puc pensar amb ell... perquè és així eh... penso amb ell... de fet encara a vegades hi somio. Mai ha passat res. Jo crec que m'atreia i ja em vaig imaginar la seva personalitat. Sóc tonta i imbecil. Tinc clar que sempre serà el meu amor platònic. Sempre em passa igual em sembla que l'he oblidat, passo mesos sense veure'l i pam quan el veig...
És el noi que m'ha atret més fins ara. Ah, no, ara n'hi ha un altre.
Però també és impossible... m'agrada els impossibles.... ell té gairebé 20 anys més que jo... i l'estiu passat també m'hi vaig llençar, tot i que em va dir que no per l'edat (si, l'estiu passat, m'agraden 2 alhora, però el 1r ja sé que és impossible).
Sabeu, el 2n és molt simpàtic i és l'únic noi que parlo amb ell, mai he tingut amics masculins, i ell és amb el que em porto millor, tot i que a l'any ens veiem molt poc... i no us penseu que ens portem molt bé... però és el quin millor, imagineu-vos que desastre sóc...
M'encanta ell de veritat, és molt simpàtic, em fa riure i m'hi sento molt bé, però ell és així amb totes, i a més és guapo... ja me'n puc anar oblidant també...vint anys són massa.... només espero que no trigui 5 anys més a trobar un altre noi que m'agradi... i a veure si el proper noi li agrado jo.... x cert, això no vol dir que no hagi tingut els meus lios....
Però sento una gran buidor al meu cor i un gran neguit...
En fi.... avui faré l'últim examen i ja començaré l'estiu per mi!! i vosaltres? Tot i que no sé si és bo o dolent... què faré? si aquest finde ja ha sigut una merda, com serà cada dia de festa? sort que el juliol el tindré ocupat.
PD: quin llibre em recomaneu? estic apunt d'acabar-me l'actual.
M'estic morint de calor... 25º a l'estudi de casa meva... i són les 3:25... a veure si podré dormir... i a més la gana... i fa poc he sentit els basureros xD
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)



