Sola Sola Sola inútil inútil inútil.

Sola sola sola sola sola sola, inútil inútil i mils inútil ressona al meu cap.
És tan bonic veure com la gent té amics.Em sento tan sola em sento tan inútil
Sento aquesta buidor i  un neguit. Penso si realment vull ser feliç, perquè em costa tant.
Penso per què és culpa meva tot? Que no hi puc fer res, o per el contrari sí que puc.
Em fa mal la ràbia i em sento impotent.
Necessito un miracle i els miracles no existeixen, de fet ni crec en ells.
Necessito desfogar-me d'alguna manera... bevent? T'arruïnes la vida i acabes vomitant. Fumant? Passo, drogues? ni somiar-ho, tallant-te? lo que desitjo i lo que resisteixo a fer.
Em diuen boja, però no saben que el dolor psicològic és pitjor.
Potser no cal lo de tallar-te, potser hi ha una altre manera, que és la correcte. Però em costa trobar-la i em costa sortir-ne, però ho faré per aquí.
Ja me'n faig de mal, de fet, i no cal que ningú se'n doni compte, perquè el veig jo el mal, només jo. Aquest mal és repetir-me lo dolenta que sóc. Lo inútil i lo fracassada que sóc.

Acabo d'arribar de la coral, he cantat més que els altres cops, com la setmana passada, però continuo sentint-me una merda de veu. A més quan sento les veus del meu costat que sonen tan bé encara penso si ho faig més fatal. Em sento petita al seu costat i sento que hi sobro.
Els admiro tan de veritat. Però és més que això, els admiro com a persones.