Jo ara no tinc temps de les meves coses, com series, fer esport... o ordinador... ho volia fer tot però evidentment sóc persona no una màquina.
Vaig tenint series i programes acumulats per mirar. Lo fàcil seria deixar-ho de mirar, però jo sóc així i de moment ho vull fer tot.
M'estava anant bé els dies. De fet això d'estar tan ocupada em va mooolt i molt bé.
Tot i així no puc evitar pensar. Sobretot a classe. Quan a les classes em recorden a coses meves. Coses que em fan pensar que sóc mala persona... però que hi farem. Suposo que només puc fer una cosa i és mindfunless.
No us ho vaig dir, però em van trucar d'althaia per fer 8 sessions de mindfunless, els dimarts el matí. Per tant, sí, he començat avui. Ha anat bé, i per fi avui he vist a la meva psicòloga.
He dit que estava bé oi? Doncs això estava bé, passar de les persones que et fan mal doncs m'ha anat bé. He fet l'intent i faig l'esforç.
Però de nou em venen les rallades. És com si alguna part de mi no volgués estar feliç, com si una part de mi no se'n volgués ensortir.
Potser no és motiu suficient, potser no tinc una raó concreta... però tinc ganes de tallar-me, m'agrada que la gent es preocupi per mi i no noto suficient apoyo. Sóc dolenta per pensar així?
Imagino tots els meus braços tallats. Vull que em surti sang...no sé... potser d'aquesta manera no penso tant, i em puc centrar amb els talls del braç.
No ho vull fer perquè es veu i queda fatal i de fet he arribat a la conclusió que potser es pensen que em punxo, que crec que és pitjor que tallar-me.
Suposo que tot plegat és de bojos tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada