Jo anar fent, com vaig dir ahir lo del cap de setmana em va donar forces, i de moment no és que estigui súper feliç, però estic més contenta que normalment, de moment les pràctiques em van molt bé (dic de moment perquè quan solo dir que em van bé per aquí després passa el contrari, em venen les paranoies i tal).Avui en ves de caminar he corregut, bé, les dues coses, a estones una cosa i estones lo altre! Feia temps que no corria així, de fet notava que no tenia forces, però potser el cap de setmana aquest, com he dit me'n va fer agafar.
Molta gent ha tornat a la rutina, però jo encara no. Fins el dilluns.
No ser si podré renovar molt a partir de dilluns, ja que els matins faré pràctiques, les tardes classes, quan pugui faré esport (no vull deixar-lo), quan tingui estones llegiré i per suposat no vull deixar de mirar series i pel·lícules. A més de tot això tindré la meva amiga que viurà a casa meva. I crec que estaré bastant entretinguda, i no ser si tindré molt temps. A més hi ha la coral, que ja sabeu que m'encanta, potser finalment m'apunto a bastoners (però no ho ser), m'estic plantejant apuntar-me a teatre, perquè penso que m'aniria molt i molt bé, tot i que em fa molta vergonya i no ser si em decidiré, també hauré d'estudiar, i de tan en tan vull veure a l'altre amiga meva.
Tot i això crec que els findes no els tindré tan ocupats, però bueno.
Ah, avui quan tornava de caminar/córrer sabeu a qui m'he trobat? No us ho podeu imaginar no? Els de la coral un altre cop!!! M'ha fet tanta il·lusió!!!! M'han fet treure un somriure!!!
Però només els he dit adéu, ja que ells anaven molt depresa a la idea, contra direcció meva i no els he parat.
Un m'ha dit va mitja volta i ja pots tornar a fer mitja hora, i jo com una tonta (ho devia dir per fer la conya) doncs m'he parat i hi volia anar! Però com ells no es paraven, doncs he anat tirant... i m'he posat una mica trista, perquè he pensat que he fet la pena i que realment jo els hagués fet nosa, i segurament no volien a una de tan jove (comparat amb la seva edat)... i m'he entristit una mica per això, sóc molt tonta oi? TT
En fi... i ara a les 21:00 crec que fan els bastoners per entrenar i tal, i jo no ser que fer.... hi vull anar però em fa moltíssima vergonya...
Ja imagino les seves cares de sorpresa quan em veiessin a mi.
Ahir el meu germà va començar primer d'eso, i em va fer pensar la sort que ha tingut ell. El cas és que quan jo feia la eso, no hi havia insti públic al meu poble, i vaig tindre de separar-me d'alguns companys i tot era nou més o menys, i a més l'institut on vaig anar jo els més petits érem els quins començàvem i hi havia molts nois molt més grans, en canvi on va al meu germà és molt més diferent, i crec que això és millor.
A més em va explicar que tenien un tutor individualment, amb el que podien preguntar a part de dubtes de classe, si tenien problemes i tal personal, i això crec que està molt i molt bé. Jo no ho vaig tenir això. Com això em va dir moltes més coses que jo vaig pensar quina merda que jo no ho vaig tenir... però bueno...
I la veritat, tot i que sempre m'està xinxant i tal (no us podeu imaginar quan) m'alegro per ell perquè ell sembla que té amics, i no para de fer coses tot el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada