Com també em sento malament per no parar de pensar en les coses mal fetes que he fet. I és que penso que malgrat passi el temps em segueixo sentint culpable...
Menjo i em sento culpable, miro les venes i penso massa.
Em sento culpable per tot, per res.
Escric des del "portàtil" del meu germà, que ni se li pot dir portàtil, perquè l'ordinador de casa el tornen a arreglar.
Estic totalment cansada, he dormit ara a la tarda i encara tinc son i ja sé que aquesta nit no podré dormir.
He anat a caminar dues hores el matí.
Tinc gana però no vull menjar. No puc parar de pensar.
Aviat tornarem a la rutina, i amb ella venen pràctiques pel matí, classes per la tarda, quan pugui estudiar, series i llegir i espero que tingui temps per fer esport cada dia...Ah!! i coral!!!
Tinc la cara cremada de diumenge TT
Perdoneu per l'entrada d'avui... és una xusta ho sento...
No sé per què et deus sentir culpable. Però els humans som imperfectes i tots cometem errors. I aquests no ens defineixes, sinó com els afrontem i els superem, i aprenem d'ells per ser millors persones. Segur que deus ser una gran persona que té moltíssimes coses bones per oferir. Només t'ho has de creure :)
ResponEliminaI mai pensis en acabar amb la teva vida!! (bueno vale, a vegades és inevitable pensarhi) Però quan la idea et vingui el cap recorda't que tot problema té una solució. I encara que no ho sembli el que avui et sembli un gran problema, d'aquí poc no serà res. Com amb la cara cremada!! (és broma) jajaja però d'aquí uns dies ja estarà bé:)
Gràcies!!! :)
Elimina