Les decisions importants de la vida...

Sabeu lo que és està totalment perduda i preocupada en que fer de la teva vida? En que triar d'estudis?
Doncs jo sí. Estic així totalment perduda de lo que faré l'any que ve.
M'adono que durant la eso no vaig entendre res. Que a partir d'on vaig començar a entendre coses és a primer d'estètica. És trist. Sóc tonta. Perquè la gent diu que la eso és molt fàcil... però jo no ho vaig trobar així.
Què representa que tinc que fer l'any que ve, el curs que ve? Jo no em puc veure sense fer res, perquè no aprofitaria res i em sentiria inútil sense fer res. Necessito treballar, però la pregunta està en si trobaré feina. Està clar que si no en busco no. Però si en busco en trobaré? Serviré per alguna feina?
Aquí estan els meus dubtes i que ningú aclareix.
Em sento tan perduda que em fa por la meva decisió i és que a 4rt d'ESO una mica em va passar igual, però no tan exagerat, no semblava que s'acabés el món si no triava bé... però ara que estic acabant la meva meta (CFGS d'educació infantil) em dóna la sensació que si no trio bé la cagui i me'n pugui penedir per tota la vida.
Els meus dubtes corren pel meu cap. Tinc múltiples opcions, però vull una, una que no ser si podrà ser.
Podria anar a viure a Barcelona, buscar feina i estudiar a l'universtitat i fer psicologia, però altres dubtes em venen al cap. Serviré? M'anirà bé? I si pago per res perquè no em va bé o el final resulta que no m'agrada? M'arribaran els diners? I els meus hobbies? Perquè me'n tinc que anar del meu poble, quan és ara que "començo" a fer coses?Que serà de la coral? Jo vull seguir anant a la coral. Bastoners? Acabo de començar... Tots aquests dubtes em venen.
Però en realitat ser que m'aniria bé uns canvis d'aires, un pis independent dels meus pares, espavilar-me.... però alhora em fa por i venen un altre cop els meus dubtes.
Tinc tanta por a cagar-la, a fer-ho tot malament.
Aquest any em tindria que posar les piles si vull anar a la universitat... però de veritat em veieu a mi que no he fet batxillerat capaç d'aprovar la selectivitat?¿ Jo no ho veig tan clar... Després hi ha el meu pare, que ell no té ni idea de que ho dic tan seriosament d'anar-hi.. ell primer de tot no ho voldrà, i no m'ho voldrà pagar...
Me mare tampoc m'apoia en això. I jo no ser si tinc els diners suficients.
Per tant, potser aquest curs que ve (que ja ser que acabem de començar aquest, però he de decidir algo perquè jo he de començar actuar depenent de què vulgui fer), és a dir, que potser el que hauria de fer quan acabi educació infantil és treballar i estalviar per la uni d'aquí a dos anys... i per estudiar més...
PERÒ els meus dubtes tornen. Trobaré feina? Serà suficient un any? I lo que més por em fa.... seré un any més vella.... La meva joventut se m'acaba en qüestió de segons i jo em sento una plena vella amb 20 anys... de veritat que és com un trauma.

ESTIC MOLT PERDUDA, MOLT ajudeu-me a decidir... bff...