Hi ha tantes preguntes dins meu.
Sempre imagino el futur, però mai l'encerto... Per això hi va haver un temps ho vaig deixar de fer i potser ho hauria de tornar a fer.
Si ara tingués l'ordinador estaria allà (ho vaig escriure ahir a la nit, no tinc l'ordinador i ara estic el portàtil del meu germà).
No us ho havia dit, però fa dies a un dinar familiar la novia del meu cosí em va dir una cosa que em va fer pensar, en que potser lo de que la meva mare s'anadonava de coses era perquè ella va ser qui va trobar el meu blog... (que són aquestes cicatrius?) em va dir,,,
No entenc perquè la gent es fica a la vida dels demés, vale que es preocupin, però si no parlo d'aquestes coses amb me mare que no s'hi fiquin i ho expliquin com si res...
De fet no tinc ni idea de tot això... però són suposicions meves.
M'he tornat a tallar sabeu? Només una mica,
Cada cop que discuteixo amb casa meva, cada cop que vull l'ordinador del meu germà i em segueixen dient que no, cada cop que penso en el menjar i no hauria de fer-ho, quan em sento sola o quant la gent em mira d'aquella manera que em posa tan nerviosa, o quan penso que no serveixo per a res. Llavors em venen aquelles ganes...
M'entres ho faig no puc parar, quan he acabat o ha passat bastanta estona penso perquè ho he fet, que després es veu... però a vegades també penso que encara ho he fet poc i que si no fos perquè després es veu ho hauria fet més.
ODIO que sàpigues tot lo meu mama i si d'alguna manera saps això t'odio a tu o qui siguis que t'ho digui.
No vull fer-me gran, torno a dir, però és que jo sé que és inevitable i que en teoria amb 20 anys ja ho ets, no?
Jo em segueixo sentint aquella "nena", segueixo sentint lo mateix que quan tenia 16 anys, i em sento perduda, només que potser he millorat.
Penso per què ha de ser així, però és llei de vida i punto.
PD; Ara intenteré dormir i crec que dilluns començo la coral de nou i les pràctiques!! Diumenge tinc dinar familiar d'aquests avorrits de parents llunyans que no venen molt de gust. Què faig? Vaig i m'avorreixo i escolto com el meu germà em deixa en ridícul? o em quedo a casa sola? Què faríeu?
Hola! Ina no et tallis :( pensa que sempre hi ha un risc de morir. Sé que és difícil i jo ho he fet. Però no ho faré mai més. Intenta buscar altres coses. En ve de tallar-te, quan et sentis així escolta música o fes una mica d'esport i estaràs molt millor. Fes-ho per tu:)
ResponEliminaAixò de ta mare ho entenc. Jo també escric coses semblants. Però no en un blog. Ho faig en un word. I la meva mare ho va llegir. I a més HO VA IMPRIMIR. A vegades són tant controladores, que no ens deixen privacitat i et fan sentir pitjor. Tot i això sempre has de pensar que és la teva mare, qui t'ha donat la vida ^-^ tot i que no tingueu la millor de les relacions.
Això de fer-se gran jo també ho penso. Però és inevitable i a tots ens fa por. Però és el cicle de la vida. Només centra't en el present i en intentar aconseguir els teus somnis.
Al dinar familiar et recomano que hi vagis. Jo a vegades també em plantejo si anar-hi o no. Però és molt millor que quedar-te a casa sola tot el dia. I és un petit pas per portar-te una miqueta millor amb la família :) Però si aquell dia no et sents amb ganes d'anar-hi, fes el que sentis.
cuida't!!