L'únic que ha passat són desil·lusions, veure'm amb mals ulls, discussions amb els de casa meva, que ahir vaig dormir malament, aburriment i poca cosa més.
I a la coral doncs m'he adonat que les noies noves que hi han canten millor que jo, bueno això qualsevol, però el que volia dir és que jo el primer dia anava molt perduda..., elles en sabien molt. Això em va fer pensar com de tonta sóc. Jo el primer dia estava com no ser, ni deia res, estava perduda, no sabia ni a on anar ni demanava res... en canvi elles, eren tan sociables, de seguida han començat a parlar amb els altres i tot... i a mi em va costar tan... i jo em pregunto el perquè. També és veritat que elles s'han apuntat juntes i ja es coneixien i jo sola... De fet avui la de la coral m'ha dit que tenia molta empenta perquè m'apuntava a tots els llocs encara que no hi hagués cap amiga meva, però no sabia la veritat, i no sabia com dir-li, tot i que em moria per explicar-li. Jo no tinc empenta ni tinc res... si m'apunto els llocs sola, és perquè no tinc ningú amb qui apuntar-me, i perquè si no m'apunto no tiraré ni endavant ni podré seguir avançant, i lo que vull jo és superar-me... tot i que no em surti bé...
M'estava morint per dins quan m'ha dit això... jo pensava que no sabia la veritat i m'estava morint per dir-li... però si ja deu pensar que sóc rara, etc. encara pensaria que sóc més pringada... i jo el que vull és caure-li bé... tampoc sabia com explicar-li, perquè com s'explica això? ...
Maleïda vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada