Jo he estat a la Via catalana i tu?

Aquests érem nosaltres, m'heu vist? XP

L'any passat a dia d'avui em vaig emocionar molt veient -ho per la televisió.... vaig tenir tantes ganes de ser-hi allà... un altre any vaig dir que l'any que ve hi seria, però mai arribava aquest dia fins avui. Aquest any ha arribat, i vaig pensar m'és igual que hi vagi sola. Hi vull anar i punt. Vull lluitar pel meu país i ho penso fer.
Per tant aquest any tant me feia anar sola.
Però és que ho veia a venir que hi serien els de la coral i això em feia més feliç. Perquè el simple fet de ser-hi em feia més feliç.
Vaig anar amb ells el principi. L'hora de la V els vaig "perdre" de vista i m'he quedat sola, que diguem, per tant tota la maleïda tarda he estat sola en mig d'un munt de gent. Ho sabeu oi què és això? NO EM DIREU QUE MAI US HA PASSAT?
Sentir-vos sol enmig de gent.
M'agradava molt està allà en un dia tant important com el d'avui... però ningú li agrada sentir-se sol, no?
Sento una enorme tristesa. Fa dies que em dura. I avui ho estic més que mai. Volia dir que ahir va ser l'últim cop que em vaig tallar, però ara no ho ser, perquè quan sento lo que sento ara mateix no tinc ganes de res més que... no acabo la frase.
Ahir tenia pensat avui fer una publicació dient que faria l'esforç de somriure i parar de pensar negatiu i de no tallar-me més, però avui ho ha canviat tot.
Continuo volent ser feliç, però és que no ser si podré perquè qui jo vull ells no em volen. Potser si però no com jo voldria. Tenen molta sort els seus fills/es de tenir-los com a pares. Estic segura que tenen les seves discussions però res comparat amb casa meva. Els odio casa meva. No els vull, no els vull com a pares, ho sento però és així.
Em diuen que faig cara de seria però no saben que és la meva TRISTESA.
Per acabar-ho de rematar quan he arribat a casa, suposo que en part per culpa meva perquè ja estava enfonsada, doncs m'he posat feta una fera, però amb raó, però potser m'he passat, però el meu pare també.
La cosa ha acabat com havia d'acabar, he acabat plorant com una merda. A soles (com estic en aquesta p. vida). A la meva habitació. A les fosques. Mirant per la finestra. Això si m'he aguantat les ganes de tallar-me perquè quan tenia més ganes era quan estava al bus tornant a casa.

Ah, i casi em perdo, perquè com he dit m'he quedat sola, i no trobava a ningú dels meus. He caminat una estona sola buscant-los fins que he trobat a una i els he seguit i per fi ja he arribat al bus, per tant llavors ja estava segura.


I demà me'n vaig a Barbastro a veure els de Fonz, us recorde? el cap de setmana només, però el final els veuré, però la veritat és que amb tot el que m'ha passat no en tinc ganes, però tinc ganes de veure'ls! (Motiu perquè he discutit a casa).

Tot i així... estic molt orgullosa de ser catalana♥ això no canvia res.

Em sento una merda perquè no ho he pogut disfrutar per sentir-me sola...

La meva tristesa és molt gran i és una merda.