Decepció

 I ara dins el meu cap tot són dubtes.
Tot el que penssava ja no ser què pensar.
Ja no ser ni de qui fiar-me.
M'has trait?
Si és així m'has fet mal, molt mal.
T'admiro molt, però no ser si podré perdonar-te.
Em fa mal pensar que tinc raó.
Tot i que el meu cap està ple de dubtes,
i potser em precipito massa,
com sempre.
O potser no...i llabors res tindria sentit.
Tot seria un engany.
Jo vaig confiar en tu
i tu m'has trait, o no.
Tot i lo dit anteriorment et seguiria tenint molt apreci i no ser si podria mantenir lo del perdò, però ho tindria molt en compte.
Jo t'aprecio, però tu a mi?
Que sapigues que m'has fet molt mal si tot lo que penso és veritat.
El meu cap em dóna voltes de només pensar-ho.
Mereixo una explicació i una veritat.




NO ÉS CAP POEMA, tot i que la manera que està posat ho sembla.
És escrit d'ahir a la nit i no ser potser m'etivoco.
De fet si ho hagués fet l'entendria, perquè suposo que ho fa amb tota la bona intenció del món i per mi, tot i així seguiria sent una decepció, però a l'hora un gràcies per si l'importo.
Potser no entendreu res, però jo ser de que va i això és el que compte.