Últimament només faig que pensar en això...
De fet porto tota la vida pensant-ho, només que unes temporades m'ho repeteixo més que altres. En aquest cas és ara. Aquests dies.
Aquests dies de tanta feina a classe.
Tropocientos treballs, amb molta gent, tants que tenim a classe un paper penjat amb les persones amb qui fem cada treball.
Lo pitjor d'aquests treballs, és quan ens deixen fer els grups i casi sempre ens quedem les 3 de sempre, i quan ens hem d'unir aquestes 3... Per què serà no? Doncs més clar que l'aigua impossible: la seva manera de treballar és molt rara, o no foten ni l'ou o no venen mai a classe... però i jo? He arribat a una conclusió i sempre és la mateixa. De fet aquesta mena de problemes els he tingut tot sovint (eh, però hi ha grups que fèiem nosaltres que no em vaig quedar sola). La meva conclusió són vàries.
Primer de tot perquè sóc molt rara, i em costa bastant fer-me amb la gent, per tant no els caic bé, les entenc perquè no és agradable estar amb algú que no diu res (el menys a la eso m'havien fet sentir culpable per això), però ara no és llavors, alguna cosa si que dic, és més, a vegades riuen amb mi amb comentaris que he fet, només que quan estic en fase depre, o en fase pensant o en fase "paranoica", o en fase què diran, o lo que sigui llavors no dic res.
Un altre motiu és perquè sóc tonta. No hi ha més. Ho he dit mil cops. No serveixo per a res. Jo intento fer-ho lo millor que puc, però no arribo.
L'altre motiu que he pensat és que com hi han aquests motius, crec que a vegades tenen l'opinió que no faig res als treballs, però és perquè no arribo a més.., o potser és perquè no els hi agrada com ho faig... o no tinc ni idea.
Lo que em preocupa més això... lo que em fa posar trista, és quan la gent mai compte amb mi per fer els treballs. O el que el professor/a pot pensar. I és que pensin que no treballo. Això és el que em fa por. Que es pensi que no col·laboro. Però és que realment si no faig més és perquè no me'n surto...
Em fa molta por no servir per a res en aquesta vida o dic en serio. Ho he dit mil cops i ho torno a dir... perquè aquesta és la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada