Us vull fer una pregunta. Us agradaria saber qui sóc?
A dies penso que m'importa una merda que la gent del meu voltant descobreixi el meu blog, que m'és igual. Però després començo a pensar totes les conseqüències que això portaria i potser no seria lo adequat.
Tinc bastants seguidors al twitter, però tots els que em segueixen llegeixen el meu blog? Suposo que no, perquè casi no tinc respostes de les enquestes.
Sento fer-me pesada però us torno a dir que he fet un perfil d'Ina Vaci al facebook, si podeu posar me gusta.
Us he de confessar que aquest diumenge i avui he estat apunt de tallar-me. De fet el diumenge va anar ben bé pels pèls.
Avui tinc un d'aquells dies on tot és una merda. On necessites desapareixes i fins i tot penses que si et morissis no passaria res. Que simplement tot seria millor perquè ja no tindria que lluitar. Tot s'hauria acabat.
Em sento desgraciada. No ser ni jo com he arribat aquest punt avui. Simplement m'he anat enfonsant.
No em veia amb forces per res del món. Després el final del dia, he començat a pensar que havia desaprofitat el dia. Un dia sense riure és un dia desaprofitat...
Però després he anat a bastoners i he pensat un altre cop collons és el què faig malament. Jo vull descobrir què és el que és!
Segur que és per la puta cara d'empanada que tinc...
Una part de mi vol treure's aquesta amargura i vol seguir endavant. Una altre només vol ajuda. Una altre només vol morir.
Espero que us hagi anat millor el dia!!
PD: Aquest dissabte ballaré bastoners i dimarts tindré examen... espero que tot plegat em vagi bé!
Em voleu fer un favor? Podeu contestar l'enquesta?Gràcies :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada