Estressada?

I per fi aquesta setmana som dissabte. Necessitava el finde urgentment. Això de pràctiques matí i tarda cole i quedar-me sense temps em fa anar estressada. Tenim molts treballs sent total la segona setmana o així.
Ja són les 14:45 i no he fet ni la meitat de coses que volia fer. No hi ha temps, em passa l'estona volant.. total he anat a comprar el matí i he començat a fer feina... però aquest cap de setmana volia organitzar-me de tot i fer tots de resums de tota la teoria que hem fet, més la feina que tinc. Perquè aquest any necessito treure un 9 perquè em quedi un 8, perquè em va quedar un 7 del primer any. Necessitaria un 8 per fer psicologia. Però com encara no tinc clar lo que faré l'any que ve... i jo veig que tinc que decidir algo ja, perquè en cas que trii això m'he de preparar per la sele aquest any.. i bf tot és un cacau.
Avui encara he de dinar i no tinc gens de gana, he esmorzat com feia temps que no ho feia, però en realitat tampoc he menjat tant, però m'he atipat molt, suposo perquè ja portava setmanes fent dieta. Ara em penedeixo de tot el que he menjat... però bueno.
Deia que potser no tindré temps, de fer tot el que volia fer, perquè avui acompanyaré al meu germà a veure el mag lari, que a mi tampoc em ve molt de gust, però havia anar algú dels tres, per tant, tan per tan hi vaig jo. Ja que sinó no faria res a casa, a part de fer feina, però no creieu que també ens hem de distreure?
Després quan penso que la gent de la meva edat la major part del temps el cap de setmana veuen els seus amics i surten em deprimeixo... però bueno, últimament deu ni dor "les coses que faig".
Diumenge, és a dir demà el matí aniré a la coral, per tant tot el matí tampoc faré res de feina. A la tarda espero que alguna cosa si... però suposo que tampoc m'he de preocupar tant, perquè estic segura que la majoria de gent de la meva classe no farà ni la meitat de feina que hauré fet jo, perquè clar a elles tampoc els costa tan, ni necessiten treure un 9. Igualment encara que elles diguin que potser els hi costa, crec que poden treure més bones notes que jo sense tan esforç.
Sí, també és quan em deprimeixo, quan penso que mai hi arribo a les coses....
Penso si he esgarrat la meva vida amb les meves imprudències, amb la meva manera de fer i "amb un passat que no existeix".
Avui buscant coses per un treball he trobat una cosa que m'ha fet pensar en una noia que veia l'any passat que em recordava a mi. I em quedo pensativa pensant que com sigui com ella em moro. Però crec que sóc així.
També em ve mal quan penso que publicaré aquesta entrada. Que no he vist cap blog com el meu.. que ara expliquin la seva vida, ara siguin més profunds, ara surti una merda, i a vegades que quedi una mica bé. Que si que sóc rara. Em sap greu, però tenia ganes d'explicar el meu dia.
Mira les 15:00 i encara no tinc gana -.-, però hauré de menjar algo.