Quan el meu pare té gana s'aixeca del sofà i va a la cuina.
I el sopar? On està el sopar? Hòstia em sembla que ja l'hauries de tenir fet. Va dir tot cridant. La carn ja estava gairebé feta, el que passa que s'havia oblidat la llesca de pa torrar-la. Cosa que ell no ho havia dit, però ja donava per entés que li havia de fer.
La dona va dir que ja li estava fent.
L'home va dir cridant: és que sempre igual eh, ja està bé! Com se t'han de dir les coses.
Jo ja no deia res. A vegades si faig algun comentari és pitjor.
A mi em va fer deler. Agafo un tros de pa i el poso a torrar.
Però que collons fas? A destrossar el pa! Hòstia no es fa això, si agafes pa l'agafes sencer i això d'agafar un tros no es fa, què és això? etc etc. Sempre que sopo jo tu has d'estar a emprenyar..
Ah no perdoneu m'he oblidat que tot va començar quan ell estava estirat al sofà i jo vaig tancar la porta del menjador i es va posar a cridar com un boig.
Després de la torrada vam continuar sopant. Però ell va marxar al menjador perquè no podia estar amb mi de cap de les maneres. Jo desitjava que marxés.
Hi havia carn acabada de fer a la cuina. Venia molta olor. Ell ja s'havia agafat la seva. Jo en el fons ser que no li agrada que d'un tros de carn agafi només la part que no té greix. Però ho vaig fer. Vaig agafar els dos talls de carn la part sense greix. Sabia que s'enfadaria, però en part ho vaig fer aposta.
Vaig sentir la seva veu com li deia a me mare: Ves a la cuina perquè encara destrossarà la carn que hi ha. Massa tard. Ja ho vaig fer.
De cop i volta la meva mare ja em va començar a dir: però homee que fas....
Bé el meu pare: Ho veus puta desgraciada! No serveixes per res! Ets una truja desgraciada no tens nom per a res més. Et denunciaré. Ja ets gran i pots anar a la presó. No hi ha dret lo que em fas. Aniràs a la presó i ens hauràs putejat a tots. No hi ha dret lo que fas. Ets pitjor que una canalla. ets una desgraciada truja no tens nom per lo que ets. Et picaré i aniràs a la presó. Em deia coses sense sentit. Com sempre que s'enfada.
Jo per no ser menys m'hi tornava vacilant-no, però vigilar a no cridar, perquè després ell crida més:
Però que dius? estàs boig. Dius coses sense sentit. Doncs pica'm. És lo que desitjava. Etc etc etc.
Tot això m'ho diu cridant amb una veu que no us podeu imaginar. La veu es posa dins les orelles. Ho diu amb veu amenaçant.
Jo no ser que pensar. Perquè en part té raó, a més si la meva mare no li diu res, el contrari està més aviat de part seva.
No puc dir que sigui un maltractador psicològic perquè només es posa així quan no li fan les coses bé o quan jo faig alguna cosa que a ell no li està bé , o quan jo faig coses rares com això de la carn. És a dir que té raó no? A més és veritat que sóc una desgraciada. Però no per això ser que no és un maltractador psicològic, sinó perquè me mare en ves de defendrem li dóna la raó a ell..., si fos un maltractador psicològic ell potser veuria les coses com les veig jo no? Perquè no pot ser mltractador perquè lo que diu té raó perquè lo de la carn no està bé, oi?
Tot i així crec que com es comporta no és normal... però si me mare en ves de donar-me la raó a mi li dona a ell.. doncs em torno més boja... crec que jo m'he transformat amb una maltractadora psicològica per culpa d'ell.
PD: això acaba de passar ara mateix, fa poca estona: Diumenge 22:22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada