I penso quina sort tenir amics.
Que bonic ha de ser llevar-se cada dia sentint-se a gust amb
un mateix i pensar que t'espera un dia on no saps què passarà.
Començar el dia rient.
Veure les coses una mica diferent de com les sols veure.
Disfrutar a cada moment.
I és que això, disfrutar, no és fer grans coses, simplement
és viure com si pensessis que aquest serà l'últim dia de la teva vida. Perquè
mai saps que pot passar. Perquè un dia arribaràs i no estaràs orgullosa de com
ha sigut la teva vida.
És per això, per totes aquestes raons que cada dia l'hem de
viure com si fos l'últim.
Però és que ens passem la vida dient això, convencent-nos de
nosaltres mateixos i el final passa. I ja és tard.
La meva progressió amb els talls. Porto aprox. dos mesos sense fer-ho. M'han quedat unes petites marques, que potser a la foto no es veu molt... Espero que marxin. Això no vol dir que no hi pensi... i no m'aguanti les ganes.
Estic molt orgullosa de tu! Segueix així :D
ResponElimina=D Petonets :)
Elimina