Realitat o ficció? Passat o present?

No vull viure en el passat, vull viure el present.
No visc el present.
Visc el passat i en la meva imaginació.
Visc en les pel·lícules i en la ficció.
No sóc jo. Sóc jo.
No sóc realitat.
Existeixo desgraciada,
com jo no hi ha ningú.
No en sentit positiu.
Imaginar no és bonic, només fa mal.
Penso en passat.
No paro de donar voltes, no puc.
El passat em va i em ve... és inevitable.
No em penedeixo de res, sinó que enyoro algo que no he tingut mai.
Vull ser algú que mai he sigut i algú que no existeix.
Existeix a la meva imaginació.
Així vaig passar uns anys vivint en el meu cap. Tots en algun moment estem pensant, però tant?
En fi. Ja no sé ni què dic. Un altre cop, paraules sense sentit. Que escric sense pensar gaire... només el què em passa pel cap.
Ho sé. Penós. Sóc una escriptora de merda fracassada, com el meu passat fracassat que no he tingut. Volia ser una adolescent normal i feliç i durant aquella època sincerament, no vaig viure. Trist, però així real.
Una persona que sempre he volgut ser qui no podia ser. Cantant, actriu, escriptora, psicòloga... sempre pensant en lo impossible. M'agrada lo impossible, m'agraden els reptes. Però sincerament... no crec servir per res.

I tu? Vius en el passat, ficció o el present?