Esperant...em passo la vida esperant i l'únic que passa és la vida. Estic esperant que sigui vespre perquè no faci tanta calor i poder sortir a caminar. Avui encara no he sortit de casa. Després esperaré que sigui la nit, ah o no, perquè hauré de dormir d'hora ja que demà toca treballar, tot i que crec que no podré dormir perquè avui m'he despertat a les 10. Esperaré que sigui demà per treballar, el menys faré alguna cosa, tot i que en el fons no en tindré ganes. Després ja passaré a voler que sigui dimarts perquè és quan tindré mindfulness, però quan hauré acabat estaré desitjant que sigui dia d'anar amb la coral a assajar, ja que crec que com no sé quin dia tenim un altre concert ja tornem a la rutina, per fi, després d'aquella nit ja desitjaré que sigui el dia del concert, que serà el pròxim dia que els veuré i després ja desitjaré que sigui la visita amb la psico. Aquella hora m'haurà passat volant, desitjaré amb il·lusió, desesperació i tristesa q sigui el proper dia, que segurament abans vindrà mindfulness altre cop. Desitjaré que així tornin a passar els dies, desitjant que siguin els dies de cobrar que encara no ho he fet, els dies d'estar amb la coral i els dies amb la psico. Els dies amb la psico em passaran volant... després vindrà el psiquiatre i potser anirà malament i em dirà que no cal que hi torni..que no estic tan malament.. i jo em desesperaré...o potser m'equivoco o hi hauré de seguir anant. Cada dia esperaré que siguin o els dies amb la psico o el mindfulness o la coral... però mindfulness ja haurà acabat perquè acaba a l'octubre... ah però després vindrà un nou curs q em va dir la psico d' encara no sé què, potser em coincidirà amb el treball, llavors em suïcidaré... en el cas i esperant que no sigui així, també em passaré els dies esperant el dia d'aquesta cosa...
Així passarà un temps fins que m'adoni que estic vivint estúpidament... com sempre...i que potser val més morir.
Ningú m'entén. Fi de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada