Anem tirant?

Feia dies que no escrivia, perquè ni em venia inspiració ni res de res. Suposo que tampoc ho he necessitat urgentment. Aquests dies he estat bé. Normalment sóc un extrem o un altre. O estic perfecte o estic fatal, i llavors hi han aquells dies que estic "normal" o diguem suficient, que és de lo pitjor quan estic d'aquella manera, no ho suporto. Suposo doncs, que podríem dir que quan estic d'aquella manera és estar malament, perquè en realitat és com em sento, però encara n'hi ha un pitjor que és estar fatal, però crec que ho suporto més que lo "normal", que bé ja us ho he comentat altres cops. No sé perquè us dic tot això si ni és com m'he sentit aquests dies. Com m'he sentit aquests dies feia molt i molt de temps que no estava així. No perquè, sincerament he estat bastant bé aquests dies. Ja ho vaig dir un dia al G+, que era com veure el cel de colors. Estava bé. Crec que va ser gràcies veure cantabile (coral d'oh happy day) en persona, veure-les actuar, i anar-hi amb la M de la coral, i bé, amb qui hi vaig anar amb l'altre que també em cau molt bé i amb les seves filles. Va ser genial, sabeu? GENIAL.
Vaig veure com es portaven elles amb les seves filles, i ostres, jo vaig pensar, són la hòstia. I malgrat l'edat feien coses genials. I potser molta gent pot pensar que com puc anar amb algú de més o menys l'edat dels meus pares i estar-hi tant bé amb elles, doncs sí que és així.
Suposo que si no m'he enfonsat també, té a veure en que el dimecres vaig tornar a la coral.. i que treballo... i que no tinc gaire estona a casa, per sort.
 Però el divendres nit, és a dir ahir, que va ser quan vaig començar a passar més estona a casa i sola.. tot ha tornat a anar malament. Em sentia sola. No em sé estar sola, sempre que ho estic m'enfonso... i està a casa em mata.
Total, que avui dissabte ja ha sigut el "colmo", si seguiu el G+ ja ho sabreu més o menys i sinó ara no penso explicar més. Ara mateix sento molta ràbia.
A més no només és això del meu germà i me mare i el meu pare. És també tot lo que costa guanyar diners, tot lo car que està, que vull anar a la moda, vull roba i ulleres diferents, perquè em vull sentir bé i vull un altre estil i que n'estic farta. Que val diners tot i que vull masses coses. I que les ulleres de veure-hi renovar-les tardaran bastants dies i jo les vull ja. Avui m'he tallat.
 Sé que és una puta merda d'entrada, que només explico la meva vida. Si no us agrada, no ho llegiu i punto. És el meu blog i ja.
He fet l'entrada perquè em van dir: "I com fa temps que no renoves el blog", algo així, i igualment ja hi pensava ja, i ja ho volia fer, però és que no volia que fos una puta merda, que ho ha sigut però bueno.
Que si no vull que sigui una puta merda el blog, ho faig per mi, no per vosaltres, perquè prefereixo fer una entrada que diguin: Uau, però bé.. això ja sé que mai em sortirà blah blah balh. En fi tant és. Estic emprenyada avui.

Oh my good. Jo vull aquest conjunt, però les sabates unes altres.Bueno en realitat m'agraden els botins, però amb taló no hi vaig bé.