Treballar mata

L'altre dia em van enviar un correu dient que el meu blog podia ser perjudicial per nenes, com les pàgines aquelles d'anorèxia que altres cops he parlat i he dit que no diria el nom malgrat lo segur que tothom o quasi tothom les coneix, però així, si no ho dic m'estalvio que ho sàpiga més gent, com per exemple aquestes nenes que em deien. Però jo no crec que el meu blog sigui tan danyí.
Jo simplement busco desfogar-me, si em treuen el blog moro.
A veure, val que últimament no escric, però tot sovint el necessito i m'agrada desfogar-me escrivint, i que la gent ho pugui veure, perquè pot sentir-se identificat o una mica millor algú.
En cap moment busco que algú estigui malament o que segueixi els meus passos. Tot i que jo no crec que inciti a ningú a fer res. Jo simplement dic com em sento, i què faig i potser encara no ho dic tot a vegades.
Aquest blog no és una pàgina per "com tirar pel pitjor camí", a més no crec que les nenes aquestes hagin trobat el meu blog, no en fa cara. No sé... no el segueix molta gent. I segur que la majoria el mira per xafardejar. En el cas que hi hagin nenes d'aquestes mirant el meu blog es poden sentir més apoyades i enteses. A més, jo crec que si hi haguessin nenes d'aquestes haguessin contactat amb mi, vaja potser no, però és el que faig jo.. si trobo un blog que m'hi sento identificada intento contactar amb la persona. Aquesta és una manera d'apoyar-te.
Entenc el què volen dir la gent... però jo no veig que el meu blog pugui danyar algú. No penso tancar una cosa que em fa sentir algo millor.
Últimament no tinc temps... estic esclavitzada, em tenen esclavitzada al forn de pa treballant... Lo que s'ha de fer per guanyar diners... aix.
Bueno...vaig a fer esport!

Així de cansada estic últimament de tant treballar. Ara entenc a les persones que treballaven l'any passat el grau superior.