Que passi ja

Que joder. Que quina puta merda la vida... Que és això la vida? Que sempre és així? Potser un dia aconseguir estar bé però no durar? Ara estic bé, ara estic malament, ara no estic. És això? És això la vida?
No vull estar així, no em vull sentir com em sento. No m'agrada.
No tinc cap problema amb l'alimentació, no el tinc. Si vull puc controlar. Aquest cap de setmana no faré cap afartament. Ja veureu, no tinc cap problema.
Però joder. És que no sé.
Em sento malament i no sé per què. Estava bé els últims dies. Potser perquè estava massa enfeinada amb la feina i no tenia temps de pensar, potser perquè amb el mindfulness he après una mica més a estar present al que faig... però joder no sé. Ha sigut de cop i volta. Em sento malament.
Ja ho sé. Sí. Un altre cop... una entrada de merda. Coses sense sentit. Que dic tot el que estic pensant ara mateix.
Que és una merda. És una merda. No sé és que no sento...
És que un dia veia el cel de colors, que feia temps, molt temps que no el veia així, crec que allò era felicitat. I de cop ha desaparegut. No ho trobo per enlloc.
Em torno a sentir una desgraciada.
Que tot passa? Però que passi ja.

Aquest finde m'espera un finde de merda. Ah... i porto dues setmanes constipada..

Finde de pelis? De sentir-me una merda? Té pinta de que sí.


Que passi ja, simplement que passi, que sigui ja el dimarts de la segona setmana, o sigui el dia 13. Que sigui ja el dia del psiquiatre, que em recepti pastilles per estar millor. Que comenci ja el curs de gestionar les emocions.