Segon dia de teràpia de les emocions difícils en grup

Avui ha sigut un segon dia bo, han vingut noves persones, noves noies. Semblaven alguns anys més petites que jo, però no gaire més. L'altre dia, només hi havia una que semblava més petita que jo, i a mi això em va molestar una mica, perquè estic acostumada a ser jo la més "petita" i m'agrada en certa manera. Però avui les he conegut més o menys i m'han caigut bé, de fet la de l'altre dia em cau molt bé, això que no he parlat amb ella, però tinc una intuïció. El primer dia vaig pensar que eren diferents, però com jo eh, però és que en realitat tots som diferents, però avui no sé, m'ha agradat. Com el grup de mindfulness, el principi pensava que eren "raros", però sabeu què penso ara? que malgrat la seva raresa els trobaré a faltar.
Crec que d'aquest nou grup ja sé qui em caurà millor i qui no tant. Era, és i serà curiós. Avui, totes les més joves, hem sigut les quines hem arribat abans i ens hem posat allà assegudes al terra, esperant, ha estat bé.
No sé. M'ha fet gràcia.
Una cosa.
És que jo...
Hm.
Penso. En una cosa. Que ha passat. Curiós. Vosaltres no entendreu. Ara jo entenc. Ens entenem nosaltres. Som nosaltres, nosaltres ens entenem, som impulsius, som sentiments, ens entenem. Ara entenc perquè la gent normal no ens entén. Hh... però qui és normal? Normal? Què és normal? Paranoies. Res, deixeu-me. Se me'n va. Estic bé. Ploro. Emocions. No sé si serà les pastilles o què. Continuo estan marejada. Què em passa?
Sóc feliç.
Sé que no durarà.
Deixeu-me.
Puc dir: Sóc feliç i en un segon dir totalment el contrari. Ploro d'emoció, d'incertesa, de no saber, de saber, què és la vida? La vida és un mar d'incertesa.

Se me'n va totalment.

Tot i així no em deixo de tallar.

https://www.youtube.com/watch?v=QUwxKWT6m7U&spfreload=10
 
Per cert, no us perdeu les normes del grup de teràpia: no establir llaços d'amistat xD (bueno clar, té lògica, per no animar-te a perjudicar-se més)