Produeixo arcades

ToThoM em mira. Sí. Tothom, tothom. Sí, sí. Tothom ressona dins del meu cap... un cop i un altre. Tots. Em sentia insegura, lletja, de tot i més. Totes les mirades centrades a mi. Tot el menjar em mirava. No parava de veure menjar. No parava de veure la gent i el meu cos de merda gros i lleig fot fàstic. I el putu menjar. Totes les coses bones. Els meus cabells feien fàstic. Les meves ulleres noves són un fàstic, em queden fatal. Sóc tonta. Em gasto 255€ o més en unes putes ulleres que em queden fatal i que no m'agraden. Vaig a botigues de roba i tot em queda fatal. Sóc una GORDA DE MERDA.
GoRdA De MeRdA (per què combinació de majúscules i minúscules? perquè em ressona dins el meu cap...) Gorda de merda gorda de merda gorda de merda. No suporto el meu cos. Nononononononononononononononononononononononononononoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo.
I el meu cabell de merda. Encrespat. "Pelo estropajo", com em deien a secundària.
I el meu estil de merda. I la meva xixa de merda.
I la meva personalitat de merda.
I les pastilles de merda? Només fa dos dies que les prenc però no fan efecte. Ara que també té gràcia els efectes secundaris, que un d'ells són pensaments suïcides.
I jo només faig que menjar, menjar, menjar com una gorda de merdaaaaaaaaaaaaaaa! La xixa de merda que surt pels meus costats. Quin fàstic que em fa. I no aconsegueixo deixar de menjar. Que no sé què em passa últimament que em sento molt marejada. Cada cop vomito més. Però no deixo de ser una GORDA DE MERDA. Suposo que estic dins el cercle que sempre diu la meva psicòloga.

Em venen ganes de Vomitar

(evidentment avui el cabell no me l'havia rentat i la foto suposo que l'eliminaré que ascooooooooo i aquesta roba no m'ho he quedat que ascoooo em quedava FATAL)