La nit

Ella estava sola a la seva habitació. Era una nit d'estiu i havia estat tot el dia a casa. Aquella nit era especial. Hi havia estrelles i ella sentia que passaria alguna cosa, tenia el pressentiment, tot i que ella no havia de sortir. Tenia 17 anys i es sentia molt sola. La nit aquesta hi havia festa al seu poble i com per variar ella no havia de sortir. Estava cansada d'estar sola i amargada, per tant va decidir sortir.
Primer no va anar on hi havia la festa, va anar cap a la banda del bosc abans d'arribar-hi... a un pont on es veien els cotxes a sota. Li agradava mirar allà, la feia sentir una mica millor. De lluny sentia la festa. Va decidir anar-hi. Tot i que sempre era igual. Li feia cosa anar-hi si sabia com acabaria tot. A vegades bevent tot anava millor, no se'n tarava de les coses i la feia estar més bé, a vegades s'obria més... altres coses.
Allà es va trobar a un munt de coneguts i gent terrible que no volia veure, però que sabia que hi serien. En el moment que va veure els què havien sigut els de la seva classe va girar cua, els va "desorientar". Va anar a la barra i va demanar un cubata: Bodka amb coca cola, se'l va veure de cop. Ningú es pensava que ella era aquest tipus de persona, però és que ningú sabia el què ella sentia respecte sentir-se tant aïllada, tant tancada, i tant que no es suportava a ella mateixa. Va agafar un altre cubata de lo mateix i va marxar de la barra. Es va posar a ballar. El cap d'una hora l'alcohol li estava fent efecte, ja s'havia acabat l'altre cubata o més ben dit amb català combinat.
Ella es sentia més "suelta", deixada anar...
De cop i volta va veure la seva millor amiga, la quina a vegades l'havia deixat de banda i tot i així seguien juntes, ella creia que ni tant sols ho feia de mala manera i potser era veritat.
La seva amiga tenia novio i era gairebé 20 anys més que elles. Ja es coneixien bastant. També coneixia la seva colla. Ella, la Laura, la quina he estat parlant tota l'estona li agradava algú que era d'aquesta colla. Era un noi també gairebé 20 anys més. Era l'únic noi que li deia més coses i l'únic que la feia sentir especial. Era el més simpàtic de la colla, però també el més busca ties, per tant era així amb totes les ties. Era guapíssim, un cos perfecte o gairebé perfecte i a sobre era bona persona i el millor de la seva colla, o això era per la Laura. En altres festes del poble ells dos havien estat com molt junts, però ella es feia il·lusions per a res, perquè simplement aquell era el seu caràcter.
Aquella nit no va ser diferent. Van estar coquetejant, o això era el què semblava.
Els dos anaven bastant tajats. Què hi havia diferent d'aquella nit que semblava que s'acostaven més l'un a l'altre? Tot i que altres cops ja havia passat, però no tant aprop, però sabia que no passaria res més que un simple petó a la galta... oi? Lo únic de diferent és que estava tant desinhibida que s'ho estava passant molt bé! De tant en tant ballava amb la seva amiga i sinó amb el noi es deien coses dolces a cau d'orella i anaven somrient.
Sanaven ajuntant i ballant i acostant i així constantment. Els seus cossos s'apropaven més i més fins que ell li va acabar fent un petó en tota la boca. Ella es va sorprendre i li va encantar.
El petó va continuar i es va convertir en el què havia de ser.
La nit va acabar, l'endemà va arribar i res més va passar. Ell va tornar a ser el quin lliga amb tothom i ella la tímida solitària de sempre.

AQUESTA HISTÒRIA ÉS FICTÍCIA AMB EL QUÈ ESTIC DESITJANT ARA MATEIX AMB PERSONATGES REAL, tot i que amb un altre final desitjaria.