Els dies passen lents i avorrits. Penso en que potser m'hauria d'haver espavilat més a deixar currículums, per exemple, el juny, ja que potser ja han fet tria pel setembre en les llars d'infants. He deixat més de 40 CV, però.
No sé cada cop veig més lluny el meu somni, perquè mai arriba la feina. Si aquest any no treballo, l'any que ve tampoc podré anar a la universitat i ja seran 2 anys perduts.
En cas que treballi tenen raó els meus pares, i és que realment no vull treballar, però ho necessito. No em veig preparada per treballar i no sé què vull.
Però en fi farem què podrem i com podrem.
Avorriment. Solitud...
Em sento "jodidamente" perduda en aquesta vida.
La veritat, Ina, es que no esperava que el teu germà i el teu pare es portessin així de be, i menys que tragués tantes bones notes. Potser es ara quan t entenc bastant mes que abans, ja que el teu germà es creu el millor dels que coneix,, com a minim, i a mes aquesta visio li es reforsada pel que li diuen tant els seus professors com els seus amics, a part que el seu pare li posa per sobre de tot, mentre tu et creus una inútil, i mes si la teva mateixa familia t ho intenta demostrar dia dia.
ResponEliminaQue penso del teu germà? Com ja he dit, que les persones que l envolten creuen que es un "crack", i ell mateix ho intenta demostrar amb les notes que crei i lo "popu" que es. I ell, tenint un pare que s enfada tant amb la seva germana perque, segons el pare, no serveix per res etc etc etc ell aprofita per fastidiar te i riure s de tu perque "ets una desgraciada".
En tot cas, res d aixo no te aveure en que no siguis ni util ni preciosa, perque per a mi ho ets.
I que sapigues, ina, que per molt "excel lent" que ell sigui, jo no li tindre cap enveja,...
Aquí ho deixo. Si vols preguntar me, no et preocupis, ina.
Sergi.