https://www.youtube.com/watch?v=2-MBfn8XjIU
Ja hi torno a ser... Aquí estic... sola, en mig de tanta gent. Una de les coses pitjors que està sola, és està envoltada de gent i sentir-te tan sola. No hi ha res a fer. Potser ells et fan sentir bé, però és que allà estàs tu. Tan encarcarada com sempre, sense dir res. Tot sembla un somni. Feia temps que no passava. És com que veus que passa la vida. He d'admetre, però que he passat "somnis", bé paranoies d'aquestes que explico pitjors. No és dolent, no és pitjor o millor, simplement és raro, estrany. Bé i et sents molt desorientada... i veus que passa la vida i tu segueixes allà. Tots et miren de manera desagradable o el contrari, és com si no et veiessin. Ells tenen vida, i tu estàs allà, com si no formessis part de res.
M'he sentit així tant de temps. Com si no formés part de res. Una mica va canviar quan em vaig apuntar a la coral i després a bastoners, tot i que allà a vegades em sento més sola. Així, doncs... tot és culpa meva, no? M'ho faig jo?...
Crec que no he tingut vida.
Tot és una "farsa". En realitat no sé si entendreu que significa farsa perquè no sé si serveix per lo que em refereixo jo, crec que sí.
Una gran mentida, formo part del res.
Per això a vegades preferiria estar morta.
Però després veig la M, que gràcies a ella. Joder li dec tot. No. Dic mentida, perquè també li dec a la X (psico). Elles especialment, joder les vull tant, em fan plorar de tant que les vull i elles no ho saben o no s'ho imaginen. Em sento tant bé amb elles, són com la mare que no he tingut mai. Em fan plorar de tant que les estimo. Aquestes paraules les dedico a elles, aquesta estona, aquests pensaments, però res serà suficient, potser si veiessin això només sentirien pena i fàstic cap a mi. Jolin però jo les aprecio tant... però tant♥ Potser si no hagués conegut a elles, o hagués anat a parar amb elles... jo no hagués sabut què fer a la vida. Potser ja no estaria aquí i potser estaria morta. Que potser és com hauria d'estar perquè deixaria de patir, sembla que la vida no està feta per mi.
I la coral joder? La coral, també gràcies a tots ells també estic aquí. M'han fet sentir moltes coses, tots ells♥♥♥. N'hi han uns quants més que altres que em fan sentir més coses, crec que saben qui són, només ho crec. Entre aquests també hi ha uns altres que no són de la coral, però són les seves parelles. Gràcies per existir. Gràcies per totes les persones que em feu sentir una mica més viva i a vegades una mica més feliç, us agraeixo infinit.
M ♥ i X ♥, semblo enamorada d'elles i ho estic com si fossin les meves mares. No sé si és que tinc la regla o sóc així sempre, crec que una mica ja ho sóc de sensible. No puc parar de plorar.
Em fa mal pensar que elles no em volen tant.
