TLP. sfp.

No necessito l'ajuda de ningú...Sembla que no queda clar. No la necessito. I et pregunten com estàs i la resposta sempre és bé, estiguis com estiguis, perquè clar, què has de respondre? I tan se val. Potser realment et veuen bé, o potser et veuen cara de pena, o potser et veuen bé, i potser et diuen "et veig bé", però realment què sabran ells.
[...
Però quina puta merda, sento sento la meva gordesa.. he caigut... he menjat un paquet de petit ecolie sencer... :(
No sé per què odio tant els meus pares, sé que mai els podré acceptar com la gent accepta als seus, potser em van fer massa mal, potser els tinc massa rancor... potser sóc jo..., potser primer m'he d'acceptar jo...
Em fa mal tot, em fa mal menjar literalment. Mal a la panxa, no sé.
Ojalà fos com les noies de les pel·lícules, tan sols les què tenen tlp ja m'està bé, però el menys elles són millors i són guapes, jo tot i que tinc tlp sóc un desastre. Diuen que no accepto que tinc trastorn límit de la personalitat, però són ells que no entenen el què tinc, la gent normal no ens entenen, si és millor tenir tlp, ser normal és ser amargat. La vida és una merda. La vida és avorrida. La vida no té sentit. Són ells que no ens entenen. Haurien de fer un manual per com tractar-nos. Si no sabem ni com tractar-nos ni nosaltres.
L'últim cop que vaig beure i em va sentar malament vaig dir-me que no tornaria a beure, i ja vaig tornar a beure una mica. I ja estic desitjant beure com una noia maca de la pel·lícula com si fos feliç, estar amb nois, potser noia, enamorar-me, en fi com a les pel·lícules

No, sabeu què? Que estic perfectament perfecte, eh? Com l'altra entrada!

https://www.youtube.com/watch?v=e3wZHDz5ohk
http://pelis24.com/pelicula-ca/23284-de-padres-a-hijas.html