Tot altre cop torna a enforsquir-se ben negre...a d’esmorronar-se, a trencar-se dins meu... tu X ho dius tan tranquil·la com si no passés res, però a mi se'm trenca tot. No havia esperat prou com perquè ara em diguis que no tindré hora aquest mes de juny...(igual a esperar fins a setembre o ves a saber) tot per les pràctiques... per no atrevir-me a demanar si podia. Ara només tinc ganes de destrossar-me més. Ara mateix tinc molta gana i puta merda perquè voldria no menjar res. Però alhora tinc ganes terribles de deborar a menjar més no poder i després com si allò no hagués passat mai, perquè després em sentiria una merda. Em pregunto per què merda tinc aquesta gana, per què merda em sobra aquesta xixa? I per què merda havia de saber me mare? Per què merda odio tant? Per què no em deixen en pau? Per què s'ho parlen tot els familiars? Per què no em paren de mirar?
Que em deixin en pau.
M'agradaria desaparèixer a un lloc on ningú em coneixés lluny sobretot de la meva família sense dir res a ningú. I el cap d'uns dies portar amb mi algunes persones concretes. Però mai més veure els meus pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada