25 pastilles

No sé per què ho vaig fer... aquesta és la veritat. O sí que ho sé... només ho sé jo, en el fons molt en el fons. I no és per cridar l'atenció, o sí. A moments vull morir, a moments no. Em vaig prendre 25 pastilles i ja està, en aquell moment només volia caure a terra. Ho vaig fer per diferents motius... i va ser perquè jo volia sortir-me'n amb la meva mmm no i per caure a terra, volia fer les pràctiques al meu poble..., volia tenir visita amb la X... volia caure al terra... volia que es preocupessin per mi. Volia que m'ingressessin, volia que haguéssin de córrer, però la cosa no va anar com havia d'anar. Però realment a vegades vull morir. Vull que la profe del costat em torni a somriure i no passi de mi, i vull que el del bar tampoc passi de mi. Són gent molt maca. I no vull que s'acabi el curs. Els trobaré molt molt molt i molt a faltar tots i tota la classe. Ploro. Jó. No vull. Ara elles començaran les pràctiques i no han confiat amb mi... perquè m'han posat al paper de malalta mental i m'han fet creure més com a tal... i m'he portat més com a tal, però jo si vull em porto millor.
Jó puta merda, puta xixa.... He menjat galetes i llet amb cola-cao :(