Enfonsada

Cada moment que passa tinc ganes de plorar últimament. Cada cop que menjo em poden les ganes de plorar. He començat la feina aquesta de merda i em poden les ganes de plorar. No puc. No puc. No ser fer la feina. Veig que no serveixo per això, potser no serveixo per a res. Els meus companys van ràpid i jo no sé per què no. Em sento tan sola...
Em trobo al mig d'allà sense saber què fer i no vull demanar ajuda a ningú. I ningú m'ofereix ajuda. Quan estic a la feina tinc ganes de tornar a casa. Mai havia estat 8 hores seguides treballant tant dur. Em sento tant sola, però tant. Últimament només tinc ganes de plorar. Perquè ningú m'entén, perquè la meva amiga m'ha traït, perquè ningú m'estima, perquè el menjar em juga males passades, perquè sóc diferent, perquè voldria, perquè... perquè tinc por, perquè, perquè, perquè, tots són perquès. Estic enfonsada.
Només tinc ganes de plorar, plorar i plorar.
Necessito els diners del treball, però treballar em fa plorar, em fa estar malament.
Treballar em treu temps, no em cansa, em cansa, no dormo, i així estic...