Us odio

Estic tan farta de les mentides... De què collons aneu? Tan una com l'altre? Ja fa massa que dura. Sempre sortint-vos amb la vostra. Ningú m'estima, ningú, ningú. La nostra amistat ja no és el què era. (et vols sortir amb la teva, potser ho fas sense voler, però ho fas) L'amiga de tota la vida, la meva cosina.
Ningú m'ha dit si m'he aprimat molt. Em diuen que estic bé, però ningú m'ha dit "t'has aprimat", em miren i prou. Jo em vull aprimar més... em veig grassa... i em trobo malament. Em fa mal la panxa. I vull que em diguin si m'he aprimat i no m'ho diuen. Només em miren. Deu ser que no m'he aprimat, no, segur que no m'he aprimat.
No tinc res, dec tenir un cuc dins meu, o alguna cosa no funciona bé..
No em vol ningú. I no entenc la gent que està pitjor que jo, però tot i així quan està amb la gent és "feliç" o mínimament feliç, potser des del néixer sóc deforme, amb trastorn límit de la personalitat i no hi puc fer res..., però jo no sóc així de riallera com ells quasi mai, em costa molt... i em pregunto per què... això és una putadissima.... quan estic riallera sincera m'agrada molt.
Vull ser acceptada per la gent d'una vegada per totes.