Sento bitxo raro

Tinc por. Crec que m'estic morint. Crec que tinc càncer o no sé alguna cosa. Sé que a vegades vull morir, però que curiosos som els humans que quan tenim el que volem llavors no ho volem i és que no ho vulgui, però és que la paraula càncer fa por. I no vull passar per càncer.
No puc explicar tot el què sento amb ningú perquè no vull molestar més, perquè realment moltes coses no les dic. Realment no tinc res del què pensen que tinc. O no sé què pensen que tinc.
M'he destrossat bastant durant els anys i em penedeixo de tot el què he fet perquè em trobo malament i sento les conseqüències. Tinc por. És que no sabeu què sento. Però sento dolor. Espero que s'acabi el dolor, que no duri sempre.
No sé si és pitjor el dolor psicològic o el mal... el psicològic porta molt sentint-lo... sento bitxo raro.
Trastorn límit personalitat dels 12.? Família o un mateix? Uns tenen la sort de viure amb la més normalitat i altres suposo que han nascut tenint una peculiaritat, el món està mal repartit. Quan tindré la sort de viure sense pensar què pensen de mi, i de poder riure per gaudir?
Penso és que la gent no té ni idea.