Traïdors

Ja hi tornem a ser... Estem a la taula per dinar... i jo no puc evitar sentir la puta ràbia que sento. Sento tot el soroll quan tu menges. Veig com mengeu vosaltres. És horrible. Ho odio no ho suporto. Tinc ganes de plorar, perquè no puc cridar perquè no enteneu res. Vull menjar sola. Tenia gana fa un moment una gana desesperada, per això jo no puc tenir el què he pensat que potser es pensaven que tenia. I he pensat que potser, segur que tinc un cuc dins meu que se'm menja el menjar o un càncer que em mata a poc a poc. Però el cap de fer unes cullerades de menjar ja m'he quedat tipa, però avui m'ho he acabat tot.
La meva mare està boja. La meva mare, el meu pare i tota la meva família. La gent diu mentides i el món sencer és una paranoia. Ahir la meva mare va dir-li al meu pare "no veus que està malament?" o ho ha dit avui? perdo la noció del temps, la qüestió és que li ha dit això. I jo només la vull matar. Mai, mai i mai hauria d'haver anat amb la X la meva mare, a que se li mengés la olla. Ella (la meva mare) diu que no parla amb els familiars, però una puta merda. DEIXEU-ME EN PAU.
Tothom em menteix, tothom, tots.
No us penseu que sóc tonta, que sé que tothom que em coneix llegeix el meu blog, ho sé i punto.
I estic farta de bla bla bla bla bla bla bla. de certes coses.
Us odio família que no sou família. US ODIO US ODIO US ODIO.
I tinc un cuc dins meu, segur. I tinc món envoltant-me que tothom em traeix, són uns traïdors tots, no et pots fiar de ningú.