La carta

Encara recordo la primera i quasi la única vegada que vaig veure una noia amb una anorèxia tan avançada. Jo era petita i estava a l'hospital. I ara flipo com la meva mare em va dir el què em va dir. "Que no mirés". Era una persona igual o és. Llavors jo no entenia què li passava, però se'm va quedar la imatge, i la meva mare no m'ho va explicar com devia però ara entenc que tenia anorèxia. El dia que vaig saber que hi havia una malaltia que es deia anorèxia i que consistia en no menjar i aprimar jo no era conscient del perill que això comportava i em va cridar l'atenció des del primer moment de primer d'eso. Vaig començar a buscar informació per internet. Sempre m'ha cridat l'atenció sí. I a primer d'ESO vaig escriure la carta. Si, aquella carta on per mi no significava res i on deia que volia ser anorèxica per aprimar-me i on "hi havia pensaments de mort".. però jo sabia que la carta no era important. Els meus pares oh com els odio, potser si no he caigut en això és perquè no volia que els meus pares em controlessin. Tot i que crec que d'alguna manera o altre he estat amb els pensaments i canviant de pes, bla bla bla.
Ara no tinc anorèxia jo. Que tingui ulleres, la pell blanca, que m'estigui tornant més insuportable, que no dormi, no en tinc.. jo sé perquè ho dic. I no en tinc. M'estic morint. Dec tenir un càncer per dins meu. O un cuc.
Jo no vull ser una boja que salta a la mínima.
Sabeu què? La gent no entén res, et mira raro, estrany, no entén, si ets difetent et tracten de boig i jo no ho sóc.. si ets prim et diuen anorèxic, si ets gras perquè ets gras i anar fent.
No suporto a la meva família que no em para de mirar amb cara de pena.
Estic segura que els 12 anys si no vaig deixar de menjar va ser perquè sabia què passaria.
(I ara pensareu, què diu aquesta si ja ho sabem que no tè anorèxia pq no està pas prima bla bla bla)
En realitat aquest blog és més com un diari públic... que no hauria de ser.

Crec que això, m'estic morint, pel mal que noto a la panxa, que no és un mal normal. I lo pitjor de tots els problemes que he "aconseguit" de salut no m'he aprimat res..  No sóc maca, no sóc res. I ningú em vol. Això és el pitjor de tot.