La vida és massa bonica per passar-la patint

Hola!!! Avui modifico l'entrada que sense voler i encara no ser com vaig publicar....
La publicació d'avui és una barreja de divendres (ahir), d'avui, i de la que vaig publicar sense voler...

Encara no entenc a la vida. No sé si l'entendré mai. És injusta. Encara és hora d'entendre què va passar aquella època de la meva vida en que no vaig fer res per millorar-la. Avui, ara, les 00:13 de la nit, d'un divendres estic intentant recordar 5/7... anys enrere. Sí, estic intentant recordar uns temps difícils, perquè em sento malament. Tot i així no és com si haguessin passat 5 o 7 anys... perquè tot i que no els he passat bé m'han passat volant. I em penedeixo. Em penedeixo de no disfrutar-los. Però la meva vida ha sigut així i no hi ha més. No hagués pogut anar millor, perquè crec que vaig intentar buscar solucions. Però com voleu que tingués gaires solucions als meus 12,13,14,15,16... anys si sóc una persona molt indecisa, insegura.... i si estava sola?

Neixes i passa la vida volant. Un dia et despertes i tens 20 anys, no t'ho pots creure i vols tornar enrere. Però ser una altre persona, en el meu cas.
La vida pot passar bé, pot passar malament, pot haver moments de tot i temporades de tot. Com passes la vida? Ets dels que la passen feliç o ets dels que els costa? Jo la segona opció com gairebé tot. Tot depèn de tu, de com siguis, tu has de ser el positiu a la teva vida, tu és el qui has de voler sortir-se'n, perquè els anys m'han ensenyat que tot és depèn de com ho veu un mateix. Que la felicitat és més fàcil del que pensem, però hem de posar de la nostre part. Que si tu no lluites, ningú ho farà per tu. La gent és molt dura, ho sabem. Perquè la vida és injusta. Però si caus t'has de tornar aixecar, perquè com he dit ningú ho farà per tu. És dur i injust, però si un mateix no s'estima no esperis que t'estimin i t'acceptin.
Viu: llegeix, escolta, pensa i actua! Demà serà massa tard, fes-ho ja, no esperis...
Escolta música, balla, canta i passa de la gent, estima als que t'estimen, demostra-ho, no deixis que t'enfonsi la gent que no val la pena i disfruta de la vida! Que si ho fas així segur que serà molt millor!

Aquesta teoria l'haig d'aplicar a mi mateixa

PD: no vull ser molt popular en el món dels blocs, només vull que si algú ho llegeix endavant, i que si us sentiu identificats amb coses doncs que comenteu..., i si voleu explicar coses vostres doncs endavant!

cansada, desmotivation

Bones gent!
He acabat les classes! però em queden els exàmens! dilluns és l'últim!!
Avui he començat les pràctiques!!!! M'han fet fer de tot, he acabat rebentada, però a més m'he despertat a 2 quarts de 5 i no he pogut dormir més!!!
He donat dinars, tant als petits com als grans, he canviat bolquers, he fet dormir als petits, m'han fet netejar. M'han fet explicar un conte, i com no en tenia ni idea ho ha tingut que fer la mestra. He fet jugar als més petits, i he fet dormir als grans. Són molt macos! Però he acabat rendida...
Ahir a classe vaig fer una obra de teatre....,  i per deixar-me anar se'm va acudir la gran idea de fer exercicis per això. Ho vaig fer després de dinar, i sabeu què em va passar no? EM VA SENTAR COM EL CUL..., vaig acabar marejada, i amb mal de panxa i amb ganes de vomitar. Ah, i amb un mal de cervicals que flipes, (per el paper que em va tocar fer i per assajar massa..., total que avui estava morta...). I bueno vaig acabar vomitant, tot i que me'l vaig tindre que provocar. Però és que em feia mal la panxa..., i avui tampoc em trobo molt bé... entre lo cansada, que noto que no tinc forces i mal a les cervicals...
A més tinc molta gana, no menjo lo que menjava abans, però menjo com una persona que menja suficient, lo únic que sóc de menjar i potser per això passo gana... arriba un punt que tinc una ansietat enorme de menjar, però porcaries i ser que si ho fes em penediria.

En fi... demà un examen... passo masses hores intentant estudiar i sense concentrar-me..., i per més que estudio em va fatal... val la pena estudiar? serveixo per algo em pregunto???? buff... 

no jutgem les persones per com són, CONEIXEM una mica millor

 FOTO D'INTERNET (NO SÓC JO)
https://www.youtube.com/watch?v=qRA-eDAlheU 

Hola aquesta sóc jo. Una persona tímida, insegura, vergonyosa, amb sentit de fer la pena, amb fòbia social?Sóc negativa, no m'accepto, no tinc qualitats, no sóc atrevida, sóc observadora, però no m'agrada que em mirin, em costa explicar-me i em costa dir què sento, em poso trista amb facilitat, però no em rendeixo ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera...i em miro i reviso molt les coses i les penso massa... no ho ser són paraules, que em defineixo a mi mateixa, com crec que sóc amb l'altre gent. Sóc tranquil·la a simple vista, però realment per dins i si em coneixes de veritat veuràs que sóc molt nerviosa. A vegades sóc impulsiva. A vegades em sorprenc a mi mateixa. I mai, mai, mai m'entenc a mi mateixa.
Com sabeu tinc molta ràbia, però només amb els de casa. Amb els de fora en canvi, puc tenir molta paciència... però em rebenta que critiquin, si ningú és perfecte.
Si no em coneixes 100% et donaré la sensació que sóc una persona trista, pot ser que molt dels dies ho estigui, però et dic que si em veiessis sola, o amb qui realment m'hi sento bé i m'hi faig de fa molt de temps sóc d'aquelles persones que dius: està boja, però d'aquelles que t'enganxen, que t'agraden que siguin així, malauradament estic així amb molt poca gent.
Si m'ajuden agafar confiança i m'hi sento bé, podré parlar i dir alguna cosa, fins i tot ser més com sóc de veritat. Sinó semblo una estàtua.
Normalment no m'agraden els dies de pluja, a vegades sí, però no sóc d'aquestes que em poso trista quan hi és. Puc estar contenta o trista depenent de com estigui jo. Evidentment m'agraden més els dies de sol. Sí, sóc de sol. M'agrada prendre el sol, i prefereixo la calor. A casa a vegades em diuen sargantana. M'agrada la muntanya, però sóc més de platja. Sóc de poble i no ho canviaria per res del món a ser de ciutat, però és una experiència que vull viure. En un futur molt futur, m'agradaria viure en una casa de pagès, sóc molt del meu poble, però perquè no a la platja, per somiar?...
M'agrada l'esport, però només faig natació, caminar i a vegades córrer. M'agrada ballar, però no ho faig bé, i què? M'encanta cantar i escoltar música. He pogut comprovar que els dies que escolto música i canto estic més bé i em sol anar millor el dia, si més no m'ho miro tot amb més positivitat, tot i que pot ser que el final vagi malament. M'agraden les caramelles del lloc on vaig. M'agrada cuinar, tot i que ho faig molt poc i en ser poc. M'agrada escriure, no en ser tan com altre gent, però m'agrada, i he comprovat que quan m'inspiro més és al llit quan m'acabo de llevar. He començat milions de llibres/contes des de petita, mai n'he acabat un, tinc la intenció de fer-ho, eh? No m'ho pensava mai, però he acabat fent un bloc, i estic decidida aquest estiu sinó acabar un llibre que vaig començar, el menys avançar-lo.
Sóc addicte a les series: Vendelplà, el internado, FoQ, inuyasha, pequeñas mentirosas, gossip girl, la chica invisible, el barco, luna: el misterio de calenda, KMM, diaris de vampirs, resurrection, beauty and the beast, diseñando a Jane, el circulo secreto, vive cantando, sin identidad, bienvenidos al lolita, arrow, juego de tronos, la cúpula, podria seguir amb una llarga i llarga llista..., lo mateix de pel·lícules: la saga crepúsculo, los juegos del hambre, dando la nota, criaturas hermosas, megapetarda, Matilda, PD: te quiero, podria continuar i no acabaria mai..., les que m'agraden les puc veure molts i molts cops. Programes: La voz, TCMS, Oh Happy Day....
M'agrada la música de: Britnney Spears, Beyoncé, Rihanna, Shakira, Bridget Mendler algunes, altres de Demi Lovato, Geriona, 10deveu, Bruno Mars, algunes de velles, com la trinca (que em descontrolen les neurones :P), Beatles...etc. Tot i que la meva llengua és el català, no n'escolto gaires, de castellanes poques i les que més m'agraden són amb anglès. Escolto Flaixfm, tot i que sóc més de Flaixback. Em feia vergonya, dir la música que escoltava, però ara no. Puc dir que sóc diferent positivament.
Quan m'agrada una cançó l'escolto mil i un cops fins que me'n canso, la deixo d'escoltar i el cap d'un temps hi torno.
També m'agrada llegir, no ho feia molt, últimament més.
M'agrada el color taronja i el número 3 i 12.
Sóc de l'any 1994 i m'agrada aquest any, però no m'agrada la meva edat.
M'agrada menjar, ho faria tot el dia a totes hores, però em controlo molt. M'encanten els croissants, les galetes, el pa... m'entusiasme més el que porta xocolata, croissants de xocolata, els enfarinats amb nutella, pa amb nutella, galetes de xocolata..., en canvi no m'agraden els gelats de xocolata ni pastissos. Puc menjar i m'encanten les patates de bossa, llonganissa, però sóc més de bollaria i no m'agraden tan les xuxes, carmels...
Tot això m'encanta, però m'ho menjo molt de tan en tan. En canvi, la fruita fins fa poc (uns anys) no en menjava, podríem dir ni una peça el dia, ara 3 al dia. Verdura, la odio, i és que més menjo...Ah, i m'encanta la pasta, pizza, pa, macarrons... també Mandonguilles, croquetes, empanades... també ho menjo més de tan en tan...
M'agrada anar de compres, però no em queda res bé. M'encanta viatjar, però no tinc suficient diners.
M'agrada molt l'aigua i banyar-me. M'agrada pensar, reflexionar mentre camino al bosc.
M'agrada estar amb les meves poques amistats, m'agrada estar envoltada per gent i sentir-mi a gust, però la veritat estic més sola que la una. M'agrada estar amb gent més gran, no la meva família. He descobert, com una altre petita família entre cometes, la gent de la coral, els adoro. També m'agraden els dinars familiars, però no tots. Agraeixo els professors que tinc aquest any. M'agrada la psicòloga que m'ha tocat i tinc por que s'acabi. Admiro a moltes persones que ni elles saben.
M'agrada el què estic estudiant, tot i que no ser si serveixo. En un futur m'agradaria ajudar, com ara ho estan fent amb mi.
Em costa estudiar, però m'hi esforço. No ser dibuixar ni m'agrada. No m'agrada la gent falça i que critica per criticar.
I no, de moment no sóc feliç, i no ser ben bé què és això. Però estic fent el possible, i crec que sóc forta, només ho crec. Però he tingut moments de felicitat.

Aquesta sóc jo. Una persona rara, diferent, millor, pitjor... podria tornar com el principi. Tothom és diferent i tothom està bé sent ell. No vulguem canviar, perquè nosaltres no ens acceptem..., perquè potser som diferents, però cada un és únic.
Dic això m'entres jo sóc la primera que ho contradic. Però és igual. Feu-me cas! 
Vull donar les gràcies a totes les persones que s'ho mereixen, que m'han ajudat un dia o altre, que elles no saben o si, sí! potser tu ets una d'aquestes persones, GRÀCIES. MIL GRÀCIES!



PD: AVUI NO ANAVA A RENOVAR, DE FET TENIA UN ALTRE ESCRIT, PERÒ M'HE INSPIRAT I NO HE POGUT EVITAR-HO

DESITJO QUE US HAGI AGRADAT....podeu comentar gràcies:)

forat negre

https://www.youtube.com/watch?v=8jymrH8fFh8

Que hi han temporades més bones i més dolentes? MENTIDA, acabo de sortir d'un forat i n'entro a un altre. La eso, com molt ja sabeu va ser un infern per mi, i ara entre cometes n'està sent un altre... diferent, però també dur i llarg.
La vida és una constant lluita. O t'enfonses o t'agafes les coses amb positivitat i pensant..., què? pensant gràcies, gràcies això sóc més...mmm... madura?..., la vida és una merda, una merda on segons com t'ho agafes pot ser una meravella.
No, el meu cas no és aquest. Avui estic molt negativa, ho ser. Tot i la negativitat que tinc avui penso ser millor persona hòstia... ho dic ara i ho dic sempre... que no ser com puc sortir endavant perquè n'estic farta. Em sento una merda i em sento enrabiada. Perquè? Perquè hi ha gent que necessita criticar? Què en trèieu? o què en trèiem? En la meva opinió persones necessiten criticar, perquè la seva vida ja els hi va prou malament, i necessiten sentir-se bé criticant els altres.
Doncs mira que ho facin, però que es posin amb gent de la seva mida.

Jo tinc clar que avui és un dia negre per mi, però ser que no tiraré la tovallola, i em fan un favor aquesta gent que em critiquen, perquè ara estic així, però això et fa créixer, i et fa ser més fort. Estic segura que entre la gent que critiquen entre ells també se les foten. És trist sabeu? és trist i em fa ràbia. Ho sento per les persones així, es posen en evidència elles mateixes.
Encara fa més ràbia pensar que a tu et preocupa una cosa que potser les altres no en donen ni cabal, és més potser elles se'n foten de tot el que estic pensant.

MAMA continuo dient: si estàs llegint això no saps com t'odio i no et pensis que estarem mai bé si ho estàs fent..

PD: Allò que tens examen... però no pots estudiar, per pensar en coses.

Anèmia?

Aquests any he intentat donar sang dos cops, amb diferents temps, i els dos cops em van dir que em faltava ferro...
em van recomanar que anés al metge i ho expliqués i que em fes anàlisis de sang, que potser tenia anèmia, però no se sap. És lo que vaig fer anar al metge, i ja tinc hora per l'anàlisi.
He d'admetre que fa temps vigilo bastant amb el menjar, podria ser això. Em peso els cereals, i miro les calories de tot. Menjo pavo en ves de pernil dolç, intento menjar molt saludable, etc.  ja que em vull aprimar.  Vaig a caminar cada dia, en part per lo mateix.
Quan es converteix en una obsessió això? tinc una amiga que està una mica preocupada. Em peso uns 3 cops al dia.
El meu físic, ha passat per tot, quan era petita vaig començar estant prima, als 8 anys potser una mica més "relleneta", però més o menys bé, després quant anava creixent m'anava aprimant, però potser més aviat havia estat més aviat "gordeta", però sent alta tampoc es veia molt exagerat. Què em va passar a l'adolescència? als 14 anys menjava moltíssim, suposo que el passar-ho malament també m'ajudava a tenir més gana, i menjava moltíssimes porqueries, aquella edat estava gordíssima, tot i que la meva millor amiga, la quina només érem amigues quan no estàvem a classe, em deia que no semblava que pesés tan, ja dic per l'alçada. A 3r d'eso vaig decidir fer dieta perquè em volia sentir bé amb mi i veure'm millor, amb un any em vaig aprimar 10 kg anant al metge, és a dir tooot controlat (una de les coses que estic orgullosa de mi). Ho vam deixar estar llavors, ja que em va dir que per la meva alçada era lo que em tocava, i que ho havia fet molt bé, etc. i que com a molt em podia aprimar 5 kg més, jo pel meu compte em vaig seguir aprimant 5kg amb el cap del temps, sense que fos la meva intenció, però volent, m'explico? i vaig estar fins fa poc mantenint-me així, per tan el meu pes era correcte, tot i que jo em volia aprimar més i vull, i com he dit  fa un temps estic vigilant molt amb el menjar, bueno total que m'he aprimat una mica més, però vaig fent ara 1 kg + ara 1 -, potser si que una mica obsessionada estic, no és gaire normal pesar-se 3 cops al dia? i fer-se infusions que posa que és per aprimar i fins i tot demanar informació d'unes pastilles per passar la gana, i només penso en això!! En ocasions penso que + o - estic bé, però hi ha dies que vull aprimar. Tinc una gana excessiva, de veritat, no és normal!! Però no ser, els àpats per exemple, jo sóc d'aquelles de menjar molta quantitat, i clar fa temps que no en menjo molta, i potser per això em fa tenir més gana... En fi... penseu que és molta "obsessió"? Quins remeis recomaneu per no passar gana i aprimar-se? en realitat ser que no existeixen les "dietes milagro".

Qui em veia i qui m'ha vist. França

FRANÇA (foto feta per mi)

 

Joder, perquè em costa tant dir que tinc 20 anys, l'altre dia, ja fa dies em van preguntar quants anys tenia i em vaig quedar pensant... se'm fa tan estrany tenir 20 anys... no m'ho puc creure.... és que passa el temps tan ràpid... impressionant... tot i que passi ràpid, no vol dir que ho disfruti molt, és que passa realment ràpid, els que tingueu que fer els 18 no tingueu pressa per créixer i feu-se grants, de veritat, tot i que m'imagino que ja us ho hauran dit, a mi m'ho havien dit molt, però jo ja no tenia ganes de fer-los... ho ser... sóc raraaa.... m'espanta fer-me gran, tot i que podríem dir que ja ho sóc... 20 anys... bf... no m'ho crec...
La veritat és que sí..., que he millorat des de fa uns anys enrere, no deia res, i ara almenys estic una mica més "suelta", i encara tinc que millorar molt més, tot i que no ser si seré millor, ja ho faig com puc, intento..., i a més ara faig moltes més coses! :)
...mireu aquest cap de setmana a França amb els de la coral ha estat molt bé, m'ha agradat molt... però m'he sentit molt malament, perquè? Doncs per lo de sempre..., crec que ho vaig fer molt malament per començar el concert.... Crec que sembla que faci playback, i a més a mi mateixa no em sento..., i a més quan em sento afluixo la veu perquè em dona la sensació que ho he fet fatal....
em, vaig sentir malament,aquest cap de setmana, no perquè passin de mi, sinó per mi, perquè és culpa meva, joder, que no sóc jo... perquè ser que podria ser més oberta... però hi ha molt moments que no dic res..., però la veritat si hagués parlat més haagués estat ja INCREÏBLE, va ser increïble, com he dit altres cops m'encanten els de la coral, són una gent Collonuda !!!!! només em vaig sentir malament per no dir res, i clar evidentment hi havien moments que anava sola...
Els llocs que vam anar, sobretot el primer dia (lo de la foto), em va agradar molt!
M'agrada molt això de viatjar ^^ M'encanta... llàstima que jo de diners no vaig molt bé.
Ah, una altre cosa que em posava nerviosa: què tinc a la cara o als pits? joder...... la gent no em para de mirar... i em posa molt malament, perquè em pregunto què és el que tinc malament?.... no són imaginacions meves, em miren la cara molt, i els pits... jo per mi o que se'm veuen... o els tinc caiguts... o els tinc enormes... jo que ser... :( i la cara pues dec tenir monos, o la dec tenir molt lletja ... o com tinc super grans  vegades... o potser perquè sóc una empenada... bf no ho ser..., però em posa molt trista tot això la veritat....

Què vaig fer a França: Vaig acabar el divendres, al vespre, 21:00, vaig anar a casa, vaig fer coses i vaig fer-me la maleta, vaig anar a dormir quarts d'una, no podia dormir... a les 6:15 toca el despertador, vaig a la parada de bus. Arribo, m'assento a un seient, uns quants de la coral es van assentar al darrere, més de lo que em vaig posar, m'hauria d'haver posat un més enrere per estar amb ells, hi va haver un moment del viatge que es van posar a cantar, i com van veure que em girava a mirar-los i això, em van dir que em posés allà amb ells, i m'ho vaig passar molt bé.
Vam fer una parada pel camí, vam esmorzar. Vam continuar el viatge. Vam fer una parada llarga al lloc de la foto, algunes hores. Era molt maco el lloc. Vam tornar anar al bus, i vam continuar el viatge fins a Perpinyà, a l'hotel.Ah i vam dinar pel camí diria, amb entrepà. Quan vam arribar a l'hotel només ens vam instal·lar, i ja de seguida a sopar. Vam sortir a un pub, i vaig agafar un cubata, bodka amb coca-cola, no ser perquè en vaig agafar... vam fer el got i de seguida vam marxar a dormir..., i a més no em va pujar RES, i a més em va costar 6 €.... i em podria haver-los gastat en una altre cosa... ja que em vaig quedar sense res al final...., ah i a més no em van posar un bon trago de bodka i una coca-cola, no, allà em van posar una mica de bodka i la coca-cola, no la donaven la van posar ells i punto, i era amb un got saps? tope poc....
Bueno, i diumenge doncs vam fer visita per Perpinyà, i després vam dinar a un restaurant. Vam fer el concert, i no va anar gaire bé, ens vam posar nerviosos, i va sortir una mica malament. No vull fer-me pesada... vaig acabant, quan vam acabar el concert vam sopar, un menjar una mica diferent que nosaltres, mengen verdures crues! Per acabar mentre sopàvem van començar a cantar i va estar molt bé. I vam tornar al bus cap a casa i vaig arribar a quarts d'una a casa de la nit.

PD: He fet l'exposició oral!!!! i m'ha anat bé diria jo...!!!!! Estava molt nerviosa, però crec que m'ha anat bé!

jo mai mai...

Hola de nou!!! aquí us deixo una cançó que m'agrada :D https://www.youtube.com/watch?v=fAWoUu07JoI

Bueno, avui ja estic millor que a principi de setmana, aquests dies que no he escrit he estat més positiva, semblo bipolar, no? :S
M'han anat millor a estones, tot i que segueixo pensant que critiquen massa, i en algunes coses tenen raó, però altres es passen, i molt... i la veritat és que ja no ser amb qui confiar...

Sabeu  de què va el jo mai mai....? doncs d' alcohol, i aquest dijous amb la meva amiga que viu a casa meva, se'ns en va anar una mica la pinça i vam beure i vam muntar la festa a casa, mentre me mare dormia. Va estar molt bé, però no ens va pujar res, perquè vam agafar una ampolla de whisky peach i no puja res allò xD

Avui m'ha dit una mestra, que és la quina em va ser tutora a la eso, que des del setembre havia millorat, que jo no ho dubto, perquè com sabeu ho intento molt, però és que no estic segura que me'n surti del tot.... ara us he de confessar, que si hi ha una cosa positiva que penso de mi, que me n'he adonat recentment, és que sóc forta.... vaja jo crec que sí... mai em rendeixo, sempre busco fer coses, sempre sempre intento millorar... i crec que a poc a poc ho vaig fent..., que m'ha costat molt, però estic orgullosa de mi, crec que és lo únic positiu que tinc, que malgrat tot sempre vull canviar i tirar endavant (exemple als 15 anys em vaig aprimar 10 kilus... ja us explicaré més endavant), que sí, que hi han dies molt molt negres, però la vida és per viure-la, i per anar bé s'hauria de disfrutar cada dia com si fos l'últim. Tinc por que es pensin que estic sortint endavant, i que el final torni a ser la d'abans, perquè continuo fent passos enrere alguns dies..., continuo pensant coses negatives de mi, i continuo pensant que no tinc habilitats ni res, i constantment veig que la gent em mira estrany, és per això que no ho veig clar clar, i l'altre és la meva família que no ser si canviarà...

Tinc unes bones notícies per mi! el final si que aniré als camps de treball, dues setmanes!!! i a més aniré una setmana a Mallorca! Mai havia tingut un estiu "tan ple". Estarà bé estar fora de casa un temps.


PD: Vaig a fer-me la maleta!!!!! que demà vaig a França amb la coral!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! espero que vagi bé!!!