Em pregunto si els meus pares són feliços sent com són, fent el què fan... si jo fos ells no seria feliç, però és possible que ells estiguin bé així...
Vaig llegir un llibre (les etapes de la vida) que segons allà a la vida, les persones poden escollir dos camins: el de la creativitat o el de la rutina. I que hi ha gent que és feliç amb la segona, però que en general es seria més feliç amb el camí de la creativitat. Això és el que vaig entendre...
Tota la meva família està a la de la rutina, per tant, per genètica segur que jo seria la rutina, i veient lo que faig doncs és lo més segur que acabi sent. Tot i que m'agradaria dir que no... que no serà així...
Tinc clar que no vull seguir els mateixos passos que els meus pares... de fet, ja he fet més que ells, ells no tenen tant estudis com jo, jo si puc tinc ganes de seguir estudiant, i he viatjat més que ells.
Però per exemple, encara no he treballat mai... tinc por que mai serveixi per treballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada