no juguis amb la teva salut

https://www.youtube.com/watch?v=O_CwkdXfAhg

Avui he sortit de casa a fer uns encàrrecs i m'he sentit tan insegura, crec que tinc el dret de poder sortir al carrer sense veure que tothom em mira "raro". Veig a jovent, gent de la meva edat, més grans, més petits als bars, el passeig ple d'infants amb les seves famílies i jo surto el carrer, només per comprar i em sento "petita" en aquest món. Tinc ganes de cridar al món que sóc aquí que existeixo...

També he de dir que avui he vist un bloc que està a favor de l'anorèxia i la bulímia , i em sembla terrible..., és possible que algú de vosaltres sabeu de quin bloc es tracta, no penso dir el nom ni res perquè no em sembla gens correcte, el contrari... aquesta malaltia és una cosa greu i amb això no s'hi juga... Allà és com una asecta...
La veritat no puc negar que incita a llegir i a saber més, però com he dit fa un moment amb això no es juga... i és greu..., i que si ho passa una persona això ja és prou dur, no cal un bloc explicant com s'ha de fer les coses...., i jo per exemple, si fos una d'elles doncs no aniria dient al meu bloc com s'ha de fer, etc. perquè és una cosa greu i això no està bé, i de veritat crec que és una tonteria sentir-se malament amb el teu cos i no creieu que és molt més bonic una noia amb les seves curves que no pas una noia als ossos?
Jo no em sentiria orgullosa de tenir tan èxit amb un bloc que destrossa la vida de persones.
Sempre passa no, que els teus propis consells no els segueixes?
Si estàs al principi d'un trastorn alimentari demana ajuda, perquè pel què he vist quan hi estàs ficat de ple és molt difícil, no dic impossible, dic difícil.
M'ha fet pensar molt en veure tal cosa, entre altres i només us vull fer reflexionar tot i que potser no serveixi per res, tot i que potser no us faci falta, eh, i millor! Només tenia ganes d'expressar-me i de fer-me sentir.
Jo mateixa em contradic amb algunes coses que penso però estic super en contra d'allò... ja diuen que els consells que dones no el sol seguir un mateix...
Com dic al títol no juguis amb la teva salut, no te la juguis, passa de la gent i disfruta que la vida és molt bonica ;)
Són imatges terribles que he vist, i tot en general.. i de veritat m'he traumat...
Avui potser si que ja no renovo més fins que torni dels camps de treball, dissabte ja marxo a casa els meus avis per diumenge començar al viatge cap a Fonz... no ser com m'anirà... es veu que la meva família està preocupada, jo m'imagino que com encara no m'ho crec, fins que no estigui allà no serà com real, vaig a passar-m'ho bé i això espero fer!
També tinc por perquè segur que em sentiré sola, i com no parli allà ho tinc fumut.
Un petó als qui em llegiu :) i ànims si ho esteu passant malament pel què sigui, jo estic amb vosaltres.