Però sobretot sigues amable amb tu mateix.

https://www.youtube.com/watch?v=rHBxJCq99jA

No m'ho puc creure! Des que vaig tornar dels camps de treball, dormo com unes 11 hores seguides, no m'ho crec..., vaig a dormir tard i em llevo a les 12 o així..., no ser si és per estar tan cansada d'aquests dies o què..., però tampoc està bé això perquè lo normal seria anar a dormir a quarts d'una per exemple, i despertar-se a les 10, perquè també s'ha d'aprofitar el matí.... tot i que tampoc sabria què fer. Però crec que això de dormir tan no durarà sempre, ja m'ho trobaré, no?

No ser què fer, vull aprimar-me i fer règim, i alhora em venen ganes de menjar tantes porcaries...


Em pregunto si el que estic fent per intentar millorar servirà..., els llibres que em llegeixo, els camps de treball... Evidentment he fet coses que mai hauria fet, però qui no? Crec que si no et quedes quiet esperant que passin les coses, tothom millora poc o molt... però arribaré a la felicitat? Arribaré els meus objectius, com per exemple trobar algun noi que m'estimi i jo l'estimi? Seré una bona professional? Tindré amics, una bona colla d'amics? Sabré disfrutar de la vida? Passaré de la gent? Crec que ser les respostes entre cometes, mai aconseguiré la felicitat, perquè com vaig dir un dia la felicitat no es un objectiu és un trajecte, però aconseguiré ser més feliç que amargada? això no ho ser.
Crec que per molt que faci coses per millorar, jo sempre seré aquella noia insegura, però estic segura que hauré fet tot el possible a les meves mans, siguin amb els anys que siguin, em facin falta els anys que faltin, vagi a poc a poc o tot lo que sigui, però estic segura que no podré dir que no ho he intentat. això és bo, no???
Tot i que a vegades mai és suficient.


Aprender de la ansiedad:

Ten confianza, acepta lo que hay.
Pero sobre todo, sé amable contigo mismo. Deja de castigarte por tus defectos o errores.
La transformación interior está al alcance de tu mano.


STAY STRONG