Una experiència increïble per tota la vida

Fonz

Quan de temps sense fer cap publicació! Ja he tornat del camp de treball i com allà tenia que parlar amb castellà encara tinc una mica el xip de parlar en castellà jeje
Ha sigut una experiència molt bonica. He de dir que els primers dies vaig estar molt i molt rallada, ja que, bueno... em passava com sempre, em fa molta ràbia perquè vull relacionar-me, però em costa molt..., però he de dir que el final tot va anar molt bé!! Alguns dies tampoc em vaig sentir molt bé, com per exemple el dia del meu sant... però com dic va acabar anant molt bé, i no parlava molt, però vaig acabar fent-me més amb un grup de gent, cosa que mai havia aconseguit, potser no era la que parlava més i segur que no els vaig caure tan bé, però em va agradar.
Gairebé tots els 15 dies vam beure i casi no dormíem, així que entre no dormir, treballant, que no paràvem i amb ressaca alguns dies, vam acabar ben rendits.
El dia que vaig marxar cap a Fonz estava molt nerviosa jo, em vaig tindre que espavilar i molt, perquè tenia que agafar un tren jo sola, i jo no en ser molt la veritat, i havia de preguntar, i em feia una vergonya que tela, però ho havia de fer per força... A moments pensava: tia però que això no ho demana ningú, començo a pensar a mi se'm faria molt estrany que em vinguéssin a preguntar tal cosa, això a vegades em tira enrere, però bueno vaig acabar preguntant lo que em feia falta...
I el dia que vam tindre que marxar vam plorar moltíssim, per la pena que feia separant-se, aquesta experiència és una cosa que bf s'ha de viure per entendre, és increïble amb dues setmanes com s'agafa carinyo a algunes persones... Fa molta pena pensar que no ens veurem mai més o que tardarem molt a veure'ns... però m'han quedat els records, els grans records!!!!
A sobre jo vaig ser la primera a marxar, i casi se m'escapa el bus! ja ens el vam trobar que sortia! i no vaig tindre temps de despedir-me de la meitat del grup :(
Finalment al trobar-me amb la meva família ja vam discutir ahir mateix, és a dir el mateix dia que vaig tornar...
Els dies que vaig estar malament no vaig poder resistir a tallar-me -.-, em faig fàstic per fer això perquè de veritat que queda fatal, però va ser els primers dies, ara ja porto unes dues setmanes sense fer-ho, aquest cop si que no ho faré més...

També he de dir que aquests dies a Fonz doncs no he passat gana, el contrari no paraven de donar-nos menjar i molta quantitat i jo pensant que joder no em vull engordir més... i necessitava pesar-me i no podia, i bueno ha sigut tornar aquí i tornar a tenir molta ansietat amb el puto menjar...:(