Comencem dieta. Menjaré menys quantitat, no menjaré porcaries... Cada cop vas reduint més. El cap d'uns dies a la nit comença una gana terrible, que ja feia dies que durava i dius: a la merda.
Comences a menjar desesperada. Penses que si et veiessis a través dels ulls d'algú altra et moriries de fàstic. i penses què fas _______........?
Després tot el que has menjat en un moment que només són porcaries vols tornar enrere... el cap i el cos demanen en tornar enrere. i penses però que merda has menjat en un moment? _______....
No suporto aquella sensació.
Després dius ara no menjaria els àpats normal perquè tinc que compensar, o necessito fer esport o altres coses que no diré. Ho pots fer o no totes aquestes coses, però facis el que facis sempre estaràs de mala llet per haver caigut en la temptació de merda, que tan odies perquè d'aquesta manera només aconsegueixes posar-te com una merda foca.
Després de reflexionar tornes a pensar que has de tornar de nou, i aquest cop fer-ho bé, com vaig fer un cop. Menjar normal, saludable. Estàs alguns dies menjant normal de nou, i potser fins i tot et sents bé, però et veus el mirall i saps que no estàs bé. caus en la temptació de pesar-te i és lo pitjor que podries haver fet.
Tornes a començar de nou amb tota la merda.
I el final el resultat serà una foca.
Però tu quant peses ara? No ets conscient de que el teu problema no és el teu pes. O a casa s'enfaden per tu perquè estàs, segons tu, gorda?
ResponEliminaFixa't, a mi m'agrada molt menjar i em dona igual tot, sóc prim però peso uns 56. ´No obstant, hi ha dies que hem passo com 16 hores sense menjar gairabé sense patir, i el meu màxim ha estat 23 hores ja que no tenia gana. Això va ser fa unes 4 setmanes, i fes-me cas a l'hora de dinar, en comptes de menjar ''desesperat'', vaig menjar sense ganes. És perillós, perfectament podria caure en l'anorèxia (gairabé com tu si aprimes deu kg), però no vull perquè el menjar està deliciós. Gaudeix del menjar (encara que sigui el xocolata)i veuràs com prescendiràs menys d'ell i serà com un dels plaers de la vida. Si abuses d'ell, ja ho menjaràs com a costum i això no pot ser. Menjata'l més a poc a poc. Com t'he dit, a mi m'agrada menjar i molts cops m'he arrepentit d'abusar d'alguna cosa. Però després decideixo no abusar tant i menjar menys i a poc a poc, i em va molt millor. I a tu també, més que passar-te tantes hores sense menjar.
És un consell. Prova'l i ja em diràs.
En tot cas, et recordo que ets preciosa.
Per curiositat llegeixes els meus comentaris del G+?
EliminaNo diré el meu pes.
Estaves a la fira del meu poble oi? Erets el que em tocaves l'esquena, oi?
No. La veritat és que mai t'he vist i no visc tan a prop teu.
ResponElimina