Les caramelles per fi han tornat!

https://www.youtube.com/watch?v=jT8AyMEgQ70
Les meves estimades caramelles de tota la vida han tornat. Cada any les espero, són les meves caramelles. Sabeu quan esperava les caramelles abans? tot un any, durant tot l'any esperava amb impaciència aquest esperat dia, sobretot l'any que va passar una cosa que vosaltres no sabeu ja que no us ho he explicat mai. Va ser una nit de borratxera als 15 anys que van passar moltes coses, bones i dolentes, tot i que la majoria dolentes, i les bones, d'aquelles que jo em faig moltes il·lusions perquè per poca cosa que passés ja era molt, molta gent hagués sigut un dia de merda, el fet des d'aquell cop encara les esperava amb més il·lusió.... però em vaig adonar que no podia viure esperant una cosa, tot i que sempre visc d'això esperant que succeeixi un dia, i què passa llavors? que res és el que esperava, o que passa volant.
Aquest any crec que és un dels primers que no m'he passat tot l'any esperant-lo, però és que quan tornen és algo irresistible. Em podeu entendre si teniu una cosa  que us apassiona que passa un cop l'any que és una tradició vostre, com per exemple, una altre cosa com la patum, doncs això és similar.
Ara bé, les caramelles ja no són el que eren, i sabeu per què? Perquè com tot, passen els anys i les coses canvien. Ara els joves som nosaltres, i els nens uns altres, però també estan bé, i les espero amb la mateixa il·lusió. M'estimo les caramelles d'aquest lloc i estimo en certa manera a la gent, com estimo els de la coral, o com en certa manera estimo les de la meva classe, o com en certa manera estimo a altres persones que ni ells saben, perquè sóc jilipolles i m'"enamoro" de les persones d'alguna manera. Jo no sóc ningú per ells i ells ni ho saben, però sí, aquesta sóc jo. Una puta fleuma que no serveix per a res, i aquí està més pàmfila que la mare que em va parir.
Avui segur que m'he engreixat uns 6 kg, perquè no parem de menjar... i em faig fàstic... però quan acabi la setmana santa tornaré a començar una dieta... i sabeu què que si és de manera no saludable doncs molt millor i si em ve un xungo encara molt millor perquè en aquests dies m'adono que valc una puta merda, que a ningú li importo, però és que és normal perquè no em faig estimar una merda.
En aquests dies també passa una altre cosa. Jo em quedo sola, i la meva cosina passa de mi. Ella segueix a la seva altre cosina, i jo a ella. Sempre em dic que intentaré parlar amb els altres, però jo ja sé que ells em coneixen així i ja els hi faig fàstic i tampoc m'hi volen.
Després, quan acabem les caramelles, hi han les caramelles del poble del costat que són les de Súria, que són molt importants i els joves van a veure-les, jo vull anar amb ells, però ells no em tenen en compte. Després jo al meu pare li pregunto i abans d'acabar la pregunta, ja em contesta i em crida. "Si m'ho haguessis dit abans, haguéssim agafat l'altre cotxe"... però no m'ho crec. Igualment m'hagués fotut la bronca.
També està l'altra cosa. Jo vull beure, però sí, els meus pares s'enfaden amb mi. Em feu fàstic papa i mama. No cal que vingueu per controlar-me. Deixeu-me estar. Si em vull morir no cal que em faci mal el beure, que si vull em moriré. Si en realitat tan us fa. L'altre cosa, és que quan agafo el cotxe i el meu pare va amb mi em comença a cridar: "Ves més lenta"! "Hòstia vigila que t'emportes no sé que". Ah, que en realitat no ho dius per la meva seguretat, en realitat ho dius pel cotxe!!!! Clar, evidentment. Que em deixeu viure la puta joventut collons!!!
Em feu fàstic.
Sabeu a que em venen ganes ara? Doncs a beure beure beure i passar-m'ho bé i ser allà... però no. Estic aquí puta amargada., ah, però us dic una cosa, allà també semblaria una amargada, perquè ningú em vol.
Tinc ganes de revolucionar-me, i d'enviar tothom a la merda. Demà més caramelles♥.....