Es veia a venir... es veia a venir que aquests dies estava que no podia... que era ansietat.. sabia que no aguantaria gaire més, sabia que explotaria però no sabia com... ahir ho vaig comprovar ... i suposo que he de saber.me perdonar, i com "he après" a mindfulness m'he de perdonar. Però no puc. Lo que he fet està fatal, joder, és que no aguantava més i segueixo sense aguantar.
Tothom està atabalada aquests dies ho sé, però és que tinc altres coses a més, i no són poques. Val, no tinc excuses, potser algú altre està igual que jo o pitjor, però digueu-me com ho feu per seguir, perquè a mi em costa molt.
Que sóc una merda jo, que no valc per res, no serveixo, no, no puc.
Porto masses anys així i la vida pot amb mi. Tot i que en realitat el final sempre acabo tirant endavant, sí, sóc una warrior val? Sóc una lluitadora, tot i que sóc dèbil i em costa molt, però el final acabo seguint, tot i que aquest cop no sé si podré.
Que si l'any que ve ha de ser que no estudiaré o ni treballaré doncs jo no aguanto, que si l'any que ve treballo jo tampoc sé si ho suportaré, que l'any que ve és la meva fi.
Per això he acabat pensant que quin sentit té? Quin sentit té si no em perdono a mi mateixa? Quin sentit té tot si ningú vol anar a mi amb els treballs? Quin sentit té si no sóc bona per ningú?
No vull, no puc seguir així, res té sentit, ningú t'entén.
A vegades necessites que algú t'abraci sense dir-te rés i que estigui allà.. però jo estic allà i a mi ningú m'abraça, ningú em vol, ningú m'estima.
Ina. M'agradaria que escribissis un llibre del que sigui (fantasia, misteri,...) i els hi ensenyis als teus pares. A tu se't dona bé escriure, fes-me cas a mi que he llegit bastants articles teus, i d'una manera o una altra sé més o menys qui i com ets.
ResponEliminaProva-ho. Tens el meu suport.
uoo, no em puc creure que per fi algú ha dit que li agrada com escric ja em començava a desesperar, no però en realitat no escric bé.
EliminaVaig començar un llibre l'estiu passat (de fet n'he començat molts), però l'últim que vaig començar m'és impossible seguir-lo perquè em fa pensar masses coses. Passava pel capítol 9 o 10
No acabo de trobar sobre què.
Mai els hi ensenyaria als meus pares.
ara m'he fixat que potser el final sembla que vulgui dir que vull seguir endavant, però més aviat era el contrari. últimament ho estic pensant molt.
EliminaAh i fins i tot et diré perquè no escric bé.
EliminaPerquè veig altres blogs i són una passada comparat amb aquesta merda.
Els seus sentiments es poden sentir perfectament, els saben escriure, expressar-se, i tu pots sentir tot el dolor (no sé si serà pq em sento igual però escriuen perfectament perfecte) i a sobre no expliquen res sobre la seva vida, és a dir no tenen perquè explicar la seva vida.
i jo no sé com ho faig però...
i potser algun cop em queda ben escrit, però res comparat, a més no tinc tanta facilitat com els altres blogs que he vist, per tot el que t'he dit, que explico la meva vida i no sé fa fàstic el meu blog. en fi .. no sé...
però no fa fàstic en plan que m'arrepenteixo que potser li faci por, sinó fàstic perquè a qui li importa la meva vida? molta gent que conec segur que ho criticarien: però que fa explicant la seva vida? Està boja,... etc etc etc, és com si ho veiés., i és que sí, és així se m'ha anat la pinça explicant la meva vida a un lloc públic.
Eliminai mira posats a fer, tinc ganes d'explicar què m'ha passat aquests dies a part de molt estrès i ansietat.
EliminaDoncs això. Exàmens, treballs, solitud, lo de sempre, casa, i molta ansietat. Lo que em va passar ahir no ho penso dir. i anava a dir lo que ens influeix a mi i a me família, però de moment no ho diré. i ara estic més tranquil·la que ahir o que avui el matí. tot i així... nse. En fi, deus pensar que estic fatal.
i per curiositat et caic bé segons penses que sóc?
ResponEliminaEt dic una cosa. Els blogs que tu dius que ho fan perfecte, en realitat ells no sufreixen ni la meitat que tu. Ho exageren, tu dius la veritat, ells la fan veure, so prenen molt a pit tot. Exactament igual que jo, pero no vaig per alla com ells escribint poemes metafores comparacions etc aixo es voler guanyar honor dissimuladament.
ResponEliminat animo jo a que acabis algun llibre. Pots fer un canvi radical com a recurs.
Em quedo amb la curiositat de saber que t ha passat.
Si, em caus be. I tu?
Suposo que ets el Sergi.
EliminaHome jo no et conec tant com tu a mi, però sí em caus bé.
Em va passar un atac d'ansietat o angoixa massa fort a classe i prefereixo no dir què va passar.
Com tu dius ets una warrior, i el que dius de que ets dèbil, és que ets sensible; però tot això et fa ser una gran lluitadora, més forta i valenta.
ResponEliminaSe que te'n sortiràs, que és difícil adonar-te'n ara (per experiència) però he vist com has superat altres situacions!!
Ànims i petons!
Gràcies maca! suposo que ets la Núria!
EliminaSi no ho ets gràcies igualment :)