Sorpresa. Avui ha sigut un bon matí!!

Veig a gent i em quedo com "hipnotitzada" mirant-los, deuen pensar què fa aquesta rara? I és que no ho puc evitar, m'agrada mirar-los, perquè penso en com deuen ser.. i penso quina vida deuen portar. Veig gent normal que està bé i penso, quina sort jo vull ser així. Els miro a ells i veig que la majoria amb la seva família està més o menys bé, miro a la meva família i veig una cosa rara. És llavors quan et doncs compte d'on venen tota la majoria dels problemes. Però penses que al cap i a la fi és la teva família.
Avui he fet una caminada, primer l'havia de fer amb la meva amiga, però no ha pogut ser, el que havia de ser una merda caminada, com la majoria, sola o amb el meu germà, que el final m'abandona doncs ha estat una gran caminada. És que des del començament m'he trobat els de la coral. El principi pensava que no els volia molestar, he pensat que potser en el fons els feia sarna i no deia res.

Faig fàstic ho sé, i sé que penjar cada dos per tres els teus sentiments o coses que et passen al google et fa una persona immadura i  que penseu que puta pesada, ho ser. Però a vegades és inevitable desfogar-te algun lloc. Després em penedeixo i hi ha estats que esborro. Que sapigueu que si no fos a anònim no ho faria de penjar tantes coses. I no sé perquè estic donant explicacions, ja que en el fons és la meva vida i puc fer el que em doni la gana. Però una tia que tinc al face i penja cada dos per tres el que fa al seu estat, penso a mi què m'importa? però jo no ho faig allà o faig aquí i si no us agrada foteu-se no? en fi no sé..
Aquesta setmana ha passat una cosa que perjudica a tota la meva família, però el final ja no sé si és massa explicar tot.
En fi que no sé que ser que fa sarna (però fàstic de jo) el meu blog, que sóc una pèssima escriptora, i doncs això que no serveixo per a res, però tant és.

https://www.youtube.com/watch?v=KI7RBB2L6xs
Joder canta tope de bé jo vull cantar així!
El meu desig sempre de petita havia estat aquest, cantar tant bé com canta aquesta noia, però bé, he après que mai ho podré ser.
Voldria ser qualsevol persona que és feliç i està bé i té al seu costat gent que estima.