Per què costa tan la vida?

En ocasions m'agradaria estar pitjor perquè vull que m'ajudin.. sento que ningú m'entén i que ningú ajuda suficient. No ho sé. No sé qui sóc i el meu cap dona moltes voltes. Estic perduda en mig d'aquest món de merda. A vegades una part de mi diu que trist és estar així, com estic ara.. altres em diu que necessito estar pitjor per poder acabar bé, altres vull sortir-me'n i diu quin fàstic ser així i sentir-me com em sento... No ho sé. Sóc un bitxo raro. Però què estic dient, sóc una persona com tothom, una persona que està perduda i no sap què vol. Una noia que es fa gran i que li sembla una merda això... una que està perduda i no es sap espavilar suficient. però que resulta que si tu no ho fas ningú ho farà per tu. Però sí, al cap i a la fi algú diferent.
Per què? Per què estic tan sola en aquest lloc, i per què em costa tan tot? La meva pregunta és si algun moment de la meva vida podré dir que estic bé com estic.
No sé.. m'enteneu a mi? perquè jo no m'entenc ni a mi.