Jo no sóc ningú, no valc RES. M'odio, no em suporto, no puc més...
T'he admirat massa i he esperat amb ulls il·luminats el teu amor que mai em donaràs com jo voldria, com un pare que estima el seu fill o com l'amiga que estima la seva amiga... No... Perquè jo mai seré prou bona... tampoc seré per tu com la teva filla adoptiva ni em voldràs, ni em vols com a tal. Potser, fins i tot em tens "fàstic" i jo com una innocent que m'ho havia cregut.
Em fa molt mal pensar això i no saps com se m'omplen els ulls de llàgrimes i el cor em fa mal i jo només vull morir. Si jo per a ells no sóc ningú ja puc morir.
No només ells, a tu, també X. T'aprecio..m'escoltes amb la teva saviesa, però el que no saps és que també et tinc tant aprecii... i no, tampoc em vols realment, perquè només fas la teva feina.
I és que gent... ningú em vol com jo voldria o si més no els què els tinc tal aprecii.
Que il·lusa era que havia arribat a pensar que els importava una mica, però crec que la realitat era que volien simplement que em sentís una mica millor.
No vull viure si no em vol la gent que jo estimo....
Tant de bo hagués nascut en una altre generació i en una altre família...
Bon dia, preciosa. Què tal va tot?
ResponEliminaSento haver estat ausent aquests dies, és que he anat de viatge de fi de curs.
He suposat que aquest text va referit a mi perquè fa dies que no t'escric, però ja saps el motiu. Sento haver-te fet sentit així.
Tranquil·la, jo seguiré confiant amb tu, perquè tu m'importes i vals més del que penses per a mi.
Et desitjo molta sort per aquest estiu, Ina.
Hola Sergi,
EliminaSento decepcionar-te però no va referit a tu, va referit a persones que conec en persona, que si penses i amb el que saps de mi per haver llegit el meu blog segur que saps, tot i que també és veritat que alguns dies pensava per què no m'escrivies, però ara ja ho ser
Ho sento, però no et conec tant com per admirar-te a més si no sé ni qui ets