Si penso en...

Si recordo la meva infància ja penso en solitud, si penso en pre -adolescència penso en bullyng, canvis i aquí comença lo pitjor, si penso amb adolescència penso, en adolescència perduda, més bulling, absència, solitud i tristesa, si penso en joventut penso en: seré feliç????
Si penso en qui m'ha fet sentir estimada penso en gent de la coral, sigui positiu o no, ni la família ni amics, algú de la coral. Si penso en quan m'han començat a ajudar és ara, fa molt poc, per tant si penso en ajuda penso en que ningú em va ajudar quan més ho necessitava, NINGÚ i que l'ajuda la vaig tindre que buscar i espavilar-me d'alguna manera i de res va servir estar fatal.
 Si penso en alguna cosa que em fa sentir una mica més persona és la música i la coral, penso una cosa que m'ha canviat en certa manera.
Si penso en decepció, o traïda penso en amistat...
...
Si penso en pares  penso en odi, fàstic i un amor que no m'han donat, però que no em fa falta perquè em produeixen arcades.
Però si penso en amor penso que sí que el necessito, i penso en tristesa pel que m'han donat o més ben dit el que no m'han donat i també penso en tu M perquè em sento protegida amb tu i és com una espècie d'apresi de mare adoptiva que mai seràs.
És un secret però també penso en tu X, perquè aquestes persones em fan sentir una mica més estimada en certa manera.
Ho sento, ser com sóc. M'odio tant, ho sento ho sento ho sento, no ho deixaria de dir... ho sento ser així.
...i si penso en qui em pot treure de la més merda i he après que aquest només és un mateix... perquè per molt que t'ajudin ets tu l'únic que se'n pot sortir... (doncs anem bé eh..)
La vida m'ha portat moltes desgràcies, la cosa va millorar quan els 19 anys em vaig apuntar a la coral i això va ser gràcies a la X.

X: Psicòloga
M: persona de la coral

Avui: Revetlla Sant Joan família, el mateix lloc on faig les caramelles, hi han els meus apres, he begut un got de vi casi de cop i un xupito i portava el cotxe i no s'han enterat. Abans del sopar m'he estat com una hora i algo dreta sola sense fer res. Quan hem acabat feien concert. Han vingut 3 amigues de la meva cosina i les ha anat a saludar i ha passat de mi com si res. M'ha abandonat ni m'ha dit res. Lo més fort és que crec que se n'hauria de donar compte, perquè ella estava tant sola com jo, només que no ser com va començar a fer amics. Jo les mirava tota l'estona i ella se n'adonava, en canvi no em deia res. Tenen 18 anys i tenen una vida per endavant i la seva amiga, la que ballava més joder jo volia ser ella, aquell tipus de persona. Que balla i balla, riu i era prima, tenia els cabells llargs, jo vull ser com ella.
Després he arribat a casa i al meu poble també fan cosa. Total que m'he begut un xupito d'una beguda del meu pare sense saber ni què era perquè ni ho he mirat i joder que fort era! He anat allà i era una puta xusta, hi havia molt poca gent i com estava sola he marxat... i ara són les 3:25 de la nit i doncs aquí estic. amargada de la vida. com sempre.