Sense riure la vida és menys vida: estar "normal" és pitjor que estar enfonsat a la merda, a vegades.

Ho estic "aconseguint", d'alguna manera estic intentant no caure més avall altre cop, però això és molt dur.
D'aquesta manera sembla que estigui intentant amagar una part, i que no la deixi sortir... no estic alimentant la meva part que em podreix, però és que tampoc estic bé.
Mare meva si estès bé... i és que no sé per què, per molt que intento estar bé i no enfonsar-me més, només aconsegueixo la segona, i doncs no. no aconsegueixo estar bé, és com si el riure me l'han robat i res del què faig no té sentit. Potser prefereixo estar 3 setmanes del baixón més profund, 2 dies súper amunt, 2 setmanes per sota de tot, 5 dies de normals que odio, 3 setmanes més baixón total i 3 altres dies de subidón a més no poder i anar fent així... que no pas 2 setmanes o 3 que no estic caient en lo més profund, però continuo a la merda sense riure i sense que res em faci feliç.
No ho sé, intento que no se m'emportin els pensaments...

També he intentat no escriure al G+ per una raó ben senzilla: escoltant gent amb seny, o feliç, vaig recordar com de perillós pot ser explicar tant, però bé... tot i així ho segueixo fent, sinó només cal llegir tot això.

Buscant feina, no fent res, marejada i aquest és el meu dia a dia d'últimament.


PD: TINC GANA.