No tinc res a fer i uns quants estius ja els porto així. Uns quants vol dir, la majoria de la meva vida. Tinc una tassa freda al cap que hi havia aigua freda. bf. Ja no sé ni què fer. La meva vida és aquesta. Absurda, sense vida. Suposo que algunes persones estem destinades a ser "boges", perquè sinó la vida no tindria sentit per moltes persones. Eh, però no estem boges, només som algo diferents, "especials", però és que tothom ho és perquè ningú vol ser normal?
Jo només ser que sí que vull ser una persona normal i feliç i que jo no sé què significa això. Sabeu que no sé quin tant % però és alt, patirà alguna malaltia mental algun moment de la seva vida? Per tant suposo que sí, que realment tots som diferents.
Però no, jo no me'n sento de normal, perquè no em sento una persona, no em sento viva i feliç, sento que això no és vida i jo vull fer alguna cosa molt gran. Vull ser algú "important".
Vull poder dir i pensar que estic contenta de la dona que sóc.
Coses sense gaire sentit. Pensaments que es converteixen en paraules a la meva llibreta i després al meu blog. Absurda, ets absurda. Les teves paraules són pèssimes i saps que no serveixes per a res.
Però sabeu què? Estic orgullosa del meu blog, encara que per ningú sigui important, encara que a la gent li importi una merda els meus sentiments... sempre hi haurà algú que li agradarà, potser només a mi, i no sempre m'agradarà, però hi haurà el menys aquest algú, encara que només sigui com està el format del blog que m'agradi.
Com he dit... coses sense sentit, resultat d'una tarda aburrida de merda.
Creieu que me'n sortiré?
Penseu que seria bona escriptora?
Creieu que tinc trastorns mentals? Que són normal els meus pensaments? Un cop la x em va dir que tenia ansietat i tca, però jo crec que tinc algo més que això i alhora no tinc res. TLP, però evidentment una mateixa no es pot diagnosticar res.
Bé, no sé. A vegades penso que estic fatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada