La nit no és tan diferent a la tarda. Estic al terrat sola amb la llum de la lluna. amb els meus pensaments, sola com quan neixes i com mors, que només ho fa un sol.
La meva gordesa em fa cridar de ràbia i els meus canells sagnen tot el que callo i aguanto, com crits silenciosos que pateixo cada dia que ningú dóna importància ni veu, pensen o que estas boja o que són tonteries o simplement vols cridar l'atenció.
M'agradaria saber què farien ells si estiguessin a la meva situació, sols i només sentissin crits a casa seva i que passessin tot el dia a casa.
"Últimament em costa tant existir".
(La foto hi falten uns bons talls al canell per avenir-se amb el text, però bueno m'agradava la foto, ah i malgrat el text, continuo sense tallar-me, de moment, text d'abans d'ahir a la nit i ara estic "treballant" amb la història que vaig començar aquí, porto 4 pàgines, ser que no us interessa però ho dic per si algú si l'interessa)
Bon dia, Ina.
ResponEliminaSincerament, a mi si que m interessa la teva historia, i m agradaria que la posis.
Tambe m ha agradat que posis que portes temps sense tallar te, es el millor que pots deixar de fer. I que sapigues un altre cop que no estas gorda, Ina, he vist fotos teves (del Google+) i estas perefcte, ets preciosa, Ina.
Pel que fa l entrada anterior, jo tambe he pasdat estius sol aborrit... i es horroros.
Dius que estas orgullosa del teu blog, i vull que sapigues que a mi m agrafan molts dels textos que publiques i també
les teves reflexions, excepte les pesimistes...
En tot cas, et desitjo un bon estiu, Ina.
Sergi.
Hola!
EliminaMira m'he proposat que d'aquí fins que acabi l'estiu vull acabar la història i quan la tingui feta vull intentar publicar-la (que no sé com ho he de fer), i en el cas que no la vulguin enlloc que és lo més segur penjaré aquí, potser cada dia un capítol, o potser faré un blog nou per la història o el que sigui, depèn de moltes coses (si és llarg o no, si ho acabo o no...)
Molts dies estic apunt de fer-ho (tallar), i l'endemà quan no ho he fet estic orgullosa de no haver caigut.
No m'agrada que diguis et desitjo un bon estiu, perquè sembla que et despedeixis, que mai més sabré de tu i bueno...
No sé no suporto estar sola i és lo que més estic.
Però gràcies igualment, tot i que no crec que sigui un bon estiu.... hi ha dies que només tinc ganes que passin ràpid els dies.
Per cert, tu Sergi què faràs l'estiu? És que quin aburriment en serio
ResponElimina